Les previsions no eren massa bones, a l’illa portaven vint dies seguits de pluja. Com sempre, els més valents varem desafiar el temps i ens presentàrem puntualment, el dijous dia 1 de novembre, a La Savina.
Els 11 companys de Caiac van preparar els seus vaixells lleugers i els 7 senderistes anaren a deixar els seus equipatges a l’hotel. Cap al migdia, uns i altres, varen començar els seus recorreguts paral·lels i als vespres ens retrobàvem a la platja, per fer un cremat plegats i explicar-nos les aventures del dia.
Un vent de nord, a estones de força 4 i 5, varen dificultar la progressió dels navegants. Quan les altes parets dels penya-segats de l’illa, deixaven de ser recer segur, les onades ens feien perdre
l’horitzó. Amb esforç i satisfacció, comprovàvem que, de mica en mica, anàvem avançant i l’objectiu de donar la volta a l’illa, s’anava acomplint. La natura que a vegades sembla que no té compassió, aquesta vegada, veient la nostra tenacitat, ens va deixar passar.
Des de terra tot semblava més bucòlic. Les amplies planures estaven cobertes de flors violetes. A dins del boscos humits, plens de molsa i bolets els mosquits, aprofitant les nombroses basses
fetes per la pluja i veient la nostra candidesa, ens acaronaven amb fortes picades assenyalant, amb molta insistència, el camí de sortida.
Quan arribàvem a les platges solitàries, ens fregaven els ulls i gaudíem de l’aigua color turquesa i de la sorra blanca, sense cap petjada. Ens varem banyar i per un moment somiàrem en no tornar.
A l’illa de Formentera, a l’hivern, i viuen 7.000 persones. A l’estiu, en hi ha 35.000 i 8.000 motos fent recorreguts a tothora per camins i carreteres.
La soledat d’aquests generosos paisatges vistos des del mar i des de terra, els guardarem en el record durant molt de temps. Aquesta sortida l’hem de repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada