Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar. Mostrar tots els missatges
diumenge, 27 de maig del 2012
dimarts, 26 de juliol del 2011
Cambi de data a la sortida cap L'Estartit -- illes Medes -- L'Escala 30-31 Juliol 2011
La sortida de les illes Medes que estava prevista pel cap de setmana passat, per les condicions adverses del estat de la mar, la hem tingut que posposar per aquest pròxim cap de setmana 30-31 Juliol.
Per qüestions logisticas, qui estigui interessat en anar, es prega que es comuniqui quan abans millor trucant al santi, o enviant correu a la Secció.
La reunió prèvia será com sempre el dijous a les 20,00 hores.
dimarts, 5 de juliol del 2011
L'Estartit -- illes Medes -- L'Escala 23-24 Juliol 2011
Tornem a les illes Medes, on podem sentir el caiac en una de les sensacions mes profundes de tota la
costa brava. Un espai verge, en el que la fauna marina ens mostra la seva esplendor.
PROGRAMA
Dissabte: Iniciarem la navegació a l'Estartit posa'n rumb primer capa les illes Medes, el indret perfecte per
observar multitud de bancs de peixos, que unes aigües cristal·lines passen just per sota del nostre caiac.
Després seguirem capa el nord, fins arribar a l'Escala, on acabarem fent nit en una de les cales en
companyia dels estels.
Diumenge: Iniciarem la tornada seguint les nostres passes, per arribar el punt de sortida a l'Estartit capa el
migdia, tot observant els petits detalls que a l'anada, se'ns aixin pogut escapar. Després de dinar tornarem
capa Barcelona.
PREU
Sense caiac propi:
Socis: 90 €
Socis on-line: 100 €
No Socis: 110 €
Amb caiac propi:
Socis: 10 €
Socis on-line: 15 €
No Socis: 20 €
Assegurança no federats: 10 € en total (federats 0€)
INSCRIPCIONS:
Podeu formalitzar la inscripció a la secretaria de l’AEC (1).
El dia 21 de Juliol a les 20 hores la seu de l’AEC tindrà lloc la reunió on us informarem amb detall
d’horaris, contingut de la sortida i punt de trobada i material necessari.
Dormirem en tendes.
aec@aec.cat / caiac@aec.cat
(1) AEC. Padilla, 255-263 1a Planta Tel. 93 302 45 29. De dilluns a dijous de 18:30 a 21:30 hores.
Descargar Programa aquí o en www.box.com, disponible a la derecha de esta ventana
costa brava. Un espai verge, en el que la fauna marina ens mostra la seva esplendor.
PROGRAMA
Dissabte: Iniciarem la navegació a l'Estartit posa'n rumb primer capa les illes Medes, el indret perfecte per
observar multitud de bancs de peixos, que unes aigües cristal·lines passen just per sota del nostre caiac.
Després seguirem capa el nord, fins arribar a l'Escala, on acabarem fent nit en una de les cales en
companyia dels estels.
Diumenge: Iniciarem la tornada seguint les nostres passes, per arribar el punt de sortida a l'Estartit capa el
migdia, tot observant els petits detalls que a l'anada, se'ns aixin pogut escapar. Després de dinar tornarem
capa Barcelona.
PREU
Sense caiac propi:
Socis: 90 €
Socis on-line: 100 €
No Socis: 110 €
Amb caiac propi:
Socis: 10 €
Socis on-line: 15 €
No Socis: 20 €
Assegurança no federats: 10 € en total (federats 0€)
INSCRIPCIONS:
Podeu formalitzar la inscripció a la secretaria de l’AEC (1).
El dia 21 de Juliol a les 20 hores la seu de l’AEC tindrà lloc la reunió on us informarem amb detall
d’horaris, contingut de la sortida i punt de trobada i material necessari.
Dormirem en tendes.
aec@aec.cat / caiac@aec.cat
(1) AEC. Padilla, 255-263 1a Planta Tel. 93 302 45 29. De dilluns a dijous de 18:30 a 21:30 hores.
Descargar Programa aquí o en www.box.com, disponible a la derecha de esta ventana
CADAQUÉS - ROSES. 16-17 Juliol 2011
Per gaudir del caiac en una sortida pel Cap de Creus, on les vistes son immillorables, per practicar un
esport assequible a qualsevol nivell.
PROGRAMA
Dissabte: sortirem de Port Lligat per iniciar una travessia per el sud del Cap de Creus fins a Roses. A la nit,
farem acampada lliure tot assaborint d'un cremat en una de les nombroses cales i on podrem gaudir
del despertar del dia.
Diumenge: Arribarem fins a Roses. Podrem gaudir de penya segats i formacions rocoses tot arriban fins a
Roses capa el migdia, on després de dinar tornarem capa Barcelona.
PREU
Sense caiac propi:
Socis: 90 €
Socis on-line: 100 €
No Socis: 110 €
Amb caiac propi:
Socis: 10 €
Socis on-line: 15 €
No Socis: 20 €
Assegurança no federats: 10 € en total (federats 0€)
INSCRIPCIONS:
Podeu formalitzar la inscripció a la secretaria de l’AEC (1).
El dia 14 de Juliol a les 20 hores la seu de l’AEC tindrà lloc la reunió on us informarem amb detall
d’horaris, contingut de la sortida i punt de trobada i material necessari.
Dormirem en tendes.
aec@aec.cat / caiac@aec.cat
(1) AEC. Padilla, 255-263 1a Planta Tel. 93 302 45 29. De dilluns a dijous de 18:30 a 21:30 hores.
Descargar Programa aquí o en www.box.com, disponible a la derecha de esta ventana
esport assequible a qualsevol nivell.
PROGRAMA
Dissabte: sortirem de Port Lligat per iniciar una travessia per el sud del Cap de Creus fins a Roses. A la nit,
farem acampada lliure tot assaborint d'un cremat en una de les nombroses cales i on podrem gaudir
del despertar del dia.
Diumenge: Arribarem fins a Roses. Podrem gaudir de penya segats i formacions rocoses tot arriban fins a
Roses capa el migdia, on després de dinar tornarem capa Barcelona.
PREU
Sense caiac propi:
Socis: 90 €
Socis on-line: 100 €
No Socis: 110 €
Amb caiac propi:
Socis: 10 €
Socis on-line: 15 €
No Socis: 20 €
Assegurança no federats: 10 € en total (federats 0€)
INSCRIPCIONS:
Podeu formalitzar la inscripció a la secretaria de l’AEC (1).
El dia 14 de Juliol a les 20 hores la seu de l’AEC tindrà lloc la reunió on us informarem amb detall
d’horaris, contingut de la sortida i punt de trobada i material necessari.
Dormirem en tendes.
aec@aec.cat / caiac@aec.cat
(1) AEC. Padilla, 255-263 1a Planta Tel. 93 302 45 29. De dilluns a dijous de 18:30 a 21:30 hores.
Descargar Programa aquí o en www.box.com, disponible a la derecha de esta ventana
dijous, 9 de desembre del 2010
Érase una vez un club
Ya tiempo atrás, los kayakistas de mar hemos recorrido el Cap de Creus. Y desde luego como parada hemos estado en más de una ocasión en los límites de los predios de lo que fué el proyecto Club Mediterrané. Sin ser ajenos a las dudas e inquietudes sobre qué pasó o qué pasaba allí.
 |
| Club Méditerranée |
El pasado 12 de Noviembre. Televisión española, pasa a travez de su programa El escarabajo verde, el documental Érase una vez un club (ver video). En el cual nos anuncian que a partir del 2011 será accesible al público un territorio que siempre hemos contemplado desde la distancia y del cual agradecemos poder ahora disfrutar.
Tal y como se cita en la web de rtve, podremos por fin conocer más a fondo los "parajes de Tudela, situado en una de las zonas más visitadas de la Costa Brava, y parada "indispensable" en la ruta que los turistas hacen por Cadaqués, Port Lligat (Casa de Dalí), Cabo de Creus y Port de la Selva. Lo que más preocupa son las consecuencias del tránsito de decenas de miles de vehículos particulares, especialmente en los meses de julio y agosto."
Dejamos ahora nuestra experiencia en la zona, mediante un archivo fotográfico de cuando pasamos por este lugar y lo que vimos en el kaiak de mar (verano de 2008).
Siempre somos concientes de la importancia de respetar el medio natural, resaltamos su belleza, pero también revindicamos el derecho a ver, conocer y disfrutar del medio natural sostenidamente. Es gratificante ahora saber que muy pronto podremos ver y si se da el caso, ayudar a la continua recuperación de este espacio natural.
Siempre somos concientes de la importancia de respetar el medio natural, resaltamos su belleza, pero también revindicamos el derecho a ver, conocer y disfrutar del medio natural sostenidamente. Es gratificante ahora saber que muy pronto podremos ver y si se da el caso, ayudar a la continua recuperación de este espacio natural.
dijous, 14 d’octubre del 2010
SÍ, HO HEM ACONSEGUIT!!
La secció de caiacs de l’Agrupa ha donat la volta a l’illa de Menorca del 13 al 22 d’agost.
Han estat un total real de 203 km, 8 dies de ruta, moltes hores de rem i un cúmul d’emocions inoblidables…Tot va començar amb una frase engrescadora d’en Santi: I tant que ho podeu fer!…i així es va iniciar l’aventura.
Exercicis matinals d'escalfament (foto: Sònia Celades)
Volta a Menorca en caiac (foto: Sònia Celades)
Els preparatius complicats, però la il·lusió pel repte, ho va facilitar força (us imagineu empaquetar tot el necessari per ser autònoms 10 dies en farcells de soldat de 22 x 75 cm? Uff! Sí, sí, estressant, però assolible. Tres reunions prèvies, a mans dels entesos de l’Agrupa, van marcar-nos el nord i la paciència tot anar fent bosses i bossetes estanques ens varen dur a la terminal de Balearia el dia 12 d’agost a la tarda per lliurar el material al cotxe i remolc que duia els caiacs i acomiadar la part del grup que viatjava cap a Menorca en vaixell, la resta s’hi sumaria l’endemà després d’uns 30 minuts de vol.
Partiren 14 caiacs, finalment ben carregats, del Portet d’en Pons a Biniancolla (sota l’atenta mirada dels veïns, que estudiaven encuriosits les maniobres des de quarts de nou fins quarts d’una que vàrem partir sota el xiulet d’un intimidador vent de nord), per arribar-hi 9 dies més tard més morenos, cansats, salats, afamats per menjar qualsevol cosa no enllaunada o empaquetada i molt, molt satisfets.
(foto: Gasull-Celades)
Menorca viscuda a ran d’aigua, dins del petit caiac ha estat impressionant. Quan et sents menut i un xic indefens canvia la visió de les coses: tan propers tot es viu més intens. S’illa és tan diferent de nord a sud, d’est a oest, cada milla t’oferia noves sorpreses: les roques de tots colors, des del blanc intens al negre més profund o el vermell ferrós... no només et feia intuir els orígens geològics, sinó més aviat somiar per la provocació de les seves capritxoses formes. Si li sumem el nostre mediterrani camaleònic, que a tota hora canviava de colors, el resultat era excitant i relaxant a l’hora: gris platejat, blau turquesa, blau intens, amb pinzellades daurades a s’hora baixa... I això sí, sempre ple de vida: tan sincera i transparent se’ns ha mostrat "s’aigo" (l’aigua en boca dels menorquins) que hem vist forces habitants marins: meduses (en vàrem comptar més de 600!), peixos voladors, crancs, estrelles, anemones, posidònies... I també, val a dir, que des de la costa altres animals ens miraven recelosos: cabres, gavines, aguilots, cormorans i algun altre turista que s’acostava per saber com ens ho fèiem per dormir, menjar, dutxar-nos, per què dúiem la placa solar...
(foto: Gasull-Celades)
És curiós, ben aviat el grup es va harmonitzar naturalment: els bioritmes personals interactuant: uns donant preses i d’altres “apianant”, fins aconseguir que mirant al cel sabíem si era hora de sortir, d’esperar, descansar o cantar el pin pam sota les espurnes titil·lants dels estels de les nits vora la mar acompanyats pel clàssic cremat i fins i tot veure els espectacles de pallassos i titelles a mans dels artistes del grup... En ruta el silenci només destorbat pel vent, les ones amb el seu diàleg misteriós amb el litoral i el rítmic paladeig dels nostres rems i alguna que d’altre melodia entonada pel menuts de la colla o instruccions de reagrupament o com fer la ferradura per remar més eficientment...
(foto: Gasull-Celades)
Gràcies als monitors la ruta ha esta un èxit: el càlcul d’hores de rem i descans d’acord la previsió del temps, les parades, les cales on pernoctar. A ells els volem agrair la seva dedicació. Tot i que a partir d’ara els “No,no, si només són 20 minuts”, “però si al girar aquest cap ja no hi hauran ones” i similars, s’assimilaran amb certes reserves... sí que t’he de dir però que confiarem novament en qualsevol nova proposició d’aquesta meravellosa secció: on ens portes ara Santi??
(foto: Gasull-Celades)
Finalment agrair immensament el suport de terra dels nostres ambaixadors menorquins en Jacky, John i Maite (dels quals, a més, alguna cosa hem après dels seu dolç ratllar...) d’en Xavi, Anna i fills, dels partes meteorològics, la Maria Teresa i de l’incondicional suport d’en Robert. A tots vosaltres moltes gràcies pel vostre somriure, tan reconfortant, quan t’apropes a terra cansat després d’unes quantes hores a mar.
Sònia Celades
dimarts, 5 d’octubre del 2010
15 dies a GROENLÀNDIA
Aquest és el meu tercer estiu solcant els mars en un caiac, una aventura que va començar a Finlàndia l'estiu del 2008. L'origen de la meva afició té nom: Santiago Rodríguez, en Santi per a tots nosaltres.
De la mateixa manera, el culpable de que jo arribés un 14 d'agost a Narsarsuaq (Sud de Groenlàndia) és en Santi, a qui mai li podré agrair prou que m'empenyés a una aventura que en un principi em semblava difícil i una mica perillosa, res més lluny de la realitat.
El fet que els meus guies havien de ser Xavier Knorr, a qui vaig conèixer a Peníscola, i Isma, amb el qual vaig navegar per les illes Allande, em van fer prendre la decisió d'arribar a l'illa més gran del món. "Pensat i Fet" (com diem els valencians), el 13 d'agost vaig partir amb na Rocío i en Miguel, de l'Agrupació, rumb a Islàndia, escala necessària per arribar a Groenlàndia.
Tot a Groenlàndia és diferent, des del seu petit aeroport en el que sembla haver-s'hi detingut el temps, fins el seu mar quallat d'icebergs, que per aquesta aficionada al caiac ha estat el més impressionant.
L'arribada a Narsaq, on hi ha els hangars amb els caiacs va ser en una zòdiac immensa que et permetia endevinar tot el que anaves a veure en aquesta travessia per l'Àrtic.
Els dies de preparació de la travessa a Narsaq van ser degudament amanits al final de la jornada amb aquesta medicina que prepara artesanalment en Santi per a tots els caiaquistes, el seu aiguardent debrisa medicinal que havia arribat degudament amagat a les motxilles de'n Miguel, Rocío i la meva des de l'aeroport del Prat.
Després de comprimir tot el nostre equipatge, estris, menjar, tenda i sac de dormir en aquests diminuts “tambutxos”, que en els caiacs dobles són el doble de petits, salpem cap a la nostra aventura àrtica, travessant l'illa de Tuqttutoq, per arribar al capdavant de la glacera, caminar pel gran inlandsis, descansar al campament de Fletanes i tornar a Narsaq envoltant l'illa de l'Orella.
Molt al contrari del que pugui semblar, la navegació a Groenlàndia és més senzilla que en el nostre càlid Mediterrani, o bé vam tenir sort i algun gran esperit, "Kivitok", com allà en diuen, va tenir cura de nosaltres protegint-nos del vent i de les pluges, que a penes van aparèixer en els catorze dies de navegació. Vam tenir l'oportunitat de banyar-nos en una platgeta amb un sol esplèndid, només la presència d'un gran iceberg darrere nostre feia sospitar que no estàvem al Carib.
Xavier, el nostre guia, ens va transmetre el seu amor per aquesta terra inhòspita i alhora amable, que va descobrir fa vuit anys. Amb les seves xerrades ens hem acostat a la cultura inuit i també a la viking.
Hem pogut veure foques, marsopes, guineus, caribús, només ens ha faltat albirar una balena, però sempre cal deixar una cosa que serveixi d'excusa per a tornar.
El meu gran somni de veure una aurora boreal es va complir, encara que com totes les coses que mereixen la pena, es va fer esperar. La primera oportunitat va arribar en format blanc i negre, i no va agradar molt al grup per la qual cosa vam haver d'esperar una mica fins que una nit amb els crits d'Aurora! Vam sortim tots de les tendes per contemplar com el cel era recorregut per uns núvols dansaires de color verd brillant amb espurnes morades i grogues. I aquesta aurora verd sí que va deixar satisfet el grup.
El més fascinant de navegar a Groenlàndia és el fet de fer-ho entre icebergs i de vegades sobre gel. No et canses de veure'ls, cada un és diferent, n'hi ha de tots els colors, des del blanc al verd maragda, passant pel blau intens, i les seves formes són capritxoses.L'única precaució és no acostar-t'hi, donada la seva inestabilitat, fet que comprovem diverses vegades, veient i escoltant com queien, es submergien, emergien i desapareixien o canviaven de mida i forma.
Dormir davant de la glacera va ser una altra de les experiències màgiques, escoltant el soroll del gel al trencar i veient sortir el sol per l'inlandsis.
Podria escriure pàgines i pàgines intentant explicar la meva aventura àrtica, però no podria descriure l'ambient de companyonia que va sorgir del fred, convertint cada minut, cada hora, en una experiència irrepetible. Gràcies Rocío, Miquel, Alfonso (el sevillà), Iciar, Alfonso (el madrileny), Noèlia, Ferran, Xavier, Ivan, Xavier i Isma per aquests moments inoblidables que portaré sempre amb mi.
Esther Nieto
Un bany "refrescant" amb icebergs (foto: Miquel Vives)
De la mateixa manera, el culpable de que jo arribés un 14 d'agost a Narsarsuaq (Sud de Groenlàndia) és en Santi, a qui mai li podré agrair prou que m'empenyés a una aventura que en un principi em semblava difícil i una mica perillosa, res més lluny de la realitat.
El fet que els meus guies havien de ser Xavier Knorr, a qui vaig conèixer a Peníscola, i Isma, amb el qual vaig navegar per les illes Allande, em van fer prendre la decisió d'arribar a l'illa més gran del món. "Pensat i Fet" (com diem els valencians), el 13 d'agost vaig partir amb na Rocío i en Miguel, de l'Agrupació, rumb a Islàndia, escala necessària per arribar a Groenlàndia.
Tot a Groenlàndia és diferent, des del seu petit aeroport en el que sembla haver-s'hi detingut el temps, fins el seu mar quallat d'icebergs, que per aquesta aficionada al caiac ha estat el més impressionant.
L'arribada a Narsaq, on hi ha els hangars amb els caiacs va ser en una zòdiac immensa que et permetia endevinar tot el que anaves a veure en aquesta travessia per l'Àrtic.
Els dies de preparació de la travessa a Narsaq van ser degudament amanits al final de la jornada amb aquesta medicina que prepara artesanalment en Santi per a tots els caiaquistes, el seu aiguardent debrisa medicinal que havia arribat degudament amagat a les motxilles de'n Miguel, Rocío i la meva des de l'aeroport del Prat.
Després de comprimir tot el nostre equipatge, estris, menjar, tenda i sac de dormir en aquests diminuts “tambutxos”, que en els caiacs dobles són el doble de petits, salpem cap a la nostra aventura àrtica, travessant l'illa de Tuqttutoq, per arribar al capdavant de la glacera, caminar pel gran inlandsis, descansar al campament de Fletanes i tornar a Narsaq envoltant l'illa de l'Orella.
Molt al contrari del que pugui semblar, la navegació a Groenlàndia és més senzilla que en el nostre càlid Mediterrani, o bé vam tenir sort i algun gran esperit, "Kivitok", com allà en diuen, va tenir cura de nosaltres protegint-nos del vent i de les pluges, que a penes van aparèixer en els catorze dies de navegació. Vam tenir l'oportunitat de banyar-nos en una platgeta amb un sol esplèndid, només la presència d'un gran iceberg darrere nostre feia sospitar que no estàvem al Carib.
Xavier, el nostre guia, ens va transmetre el seu amor per aquesta terra inhòspita i alhora amable, que va descobrir fa vuit anys. Amb les seves xerrades ens hem acostat a la cultura inuit i també a la viking.
Hem pogut veure foques, marsopes, guineus, caribús, només ens ha faltat albirar una balena, però sempre cal deixar una cosa que serveixi d'excusa per a tornar.
Foca groenlandesa (foto: Miquel Vives)
El meu gran somni de veure una aurora boreal es va complir, encara que com totes les coses que mereixen la pena, es va fer esperar. La primera oportunitat va arribar en format blanc i negre, i no va agradar molt al grup per la qual cosa vam haver d'esperar una mica fins que una nit amb els crits d'Aurora! Vam sortim tots de les tendes per contemplar com el cel era recorregut per uns núvols dansaires de color verd brillant amb espurnes morades i grogues. I aquesta aurora verd sí que va deixar satisfet el grup.
El més fascinant de navegar a Groenlàndia és el fet de fer-ho entre icebergs i de vegades sobre gel. No et canses de veure'ls, cada un és diferent, n'hi ha de tots els colors, des del blanc al verd maragda, passant pel blau intens, i les seves formes són capritxoses.L'única precaució és no acostar-t'hi, donada la seva inestabilitat, fet que comprovem diverses vegades, veient i escoltant com queien, es submergien, emergien i desapareixien o canviaven de mida i forma.
Dormir davant de la glacera va ser una altra de les experiències màgiques, escoltant el soroll del gel al trencar i veient sortir el sol per l'inlandsis.
L'Esther amb dos trofeus
Podria escriure pàgines i pàgines intentant explicar la meva aventura àrtica, però no podria descriure l'ambient de companyonia que va sorgir del fred, convertint cada minut, cada hora, en una experiència irrepetible. Gràcies Rocío, Miquel, Alfonso (el sevillà), Iciar, Alfonso (el madrileny), Noèlia, Ferran, Xavier, Ivan, Xavier i Isma per aquests moments inoblidables que portaré sempre amb mi.
Esther Nieto
divendres, 17 de setembre del 2010
Fotos Groenlandia en kayak 2010
Aquí teneís el álbum web de fotografías del viaje "Kayak Groenlandia 2010" en Picasa.
Saludos,
Miguel Vives
dimarts, 31 d’agost del 2010
Illes Medes i el Montgri (11 i 12 de setembre 2010)
Aquesta vegada...si el temps acompanya, podrem fer un recorregut de cap de setmana a les Illes Medes, una àrea protegida ideal per recorre-la en caiac que no vam poder visitar al juliol pel vent (realitzant una sortida alternativa de Sant Feliu de Guixols a Tossa de Mar).
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delita-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Montgó, per buscar lloc no massa lluny, peró una mica apartat, per on dormir i fer un bivac.
Diumenge
Sortim de Cala Montgó, per fer un recorregut per les cales i tornar a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 11 i 12 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 9 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delita-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Montgó, per buscar lloc no massa lluny, peró una mica apartat, per on dormir i fer un bivac.
Diumenge
Sortim de Cala Montgó, per fer un recorregut per les cales i tornar a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 11 i 12 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 9 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dijous, 15 de juliol del 2010
Illes Medes i el Montgri (25 de juliol 2010)
A aquesta sortida coneixerem les Illes Medes, una àrea protegida ideal per recorre-la en caiac.
PROGRAMA
Diumenge sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delitar-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Pedrosa per tornar de nou a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 25 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 22 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
PROGRAMA
Diumenge sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delitar-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Pedrosa per tornar de nou a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 25 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 22 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dimarts, 29 de juny del 2010
Cotlliure (costa vermella)
Aquesta vegada....tornarem a intentar-ho!! Si les condiciones meteorològiques ens deixen!! Sortida per la
costa vermella, amb penya segats, cales i coves.
PROGRAMA
Tot dependrà de les condicions meteorològiques. El recoregut i la sortida pot variar segons el temps. Si pel temps no es poguès fer, estaria previst fer una sortida per la costa Brava.
Dissabte i Diumenge la travessa es fará tot recorreguent la costa, desde Banyuls fins a Llança (o viceversa). Es decidirá el punt de sortida segons el temps.
Travessa de nivell mitjà. Es fará nit a la platja tot fent bivac o portant tenda.
Data: 10 i 11 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 8 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
costa vermella, amb penya segats, cales i coves.
PROGRAMA
Tot dependrà de les condicions meteorològiques. El recoregut i la sortida pot variar segons el temps. Si pel temps no es poguès fer, estaria previst fer una sortida per la costa Brava.
Dissabte i Diumenge la travessa es fará tot recorreguent la costa, desde Banyuls fins a Llança (o viceversa). Es decidirá el punt de sortida segons el temps.
Travessa de nivell mitjà. Es fará nit a la platja tot fent bivac o portant tenda.
Data: 10 i 11 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 8 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dimarts, 11 de maig del 2010
Les Calanques ( Marsella, Costa Blava)
22-23-24 maig de 2010
Aprofitant el pont de la Segona Pasqua, enfilarem els caiacs cap a terres franceses, tot arribant a la costa Blava, mítica pels seus paisatges. Passarem uns dies entre cales, illes i penya segats impressionants.
Foto: Luc Viatur www.lucnix.be
PROGRAMA
En funció de la previsió metereològica, s’acabaran de decidir les sortides, totes elles de un nivell mitjá.
Dissabte: arribada a la zona de Les Calanques, prop de Marsella. Sortida per la zona en caiac (costa, illa de La Riou, etc)
Diumenge: recorregut de Marsella a Cassis, tot gaudint de un recorregut entre penya-segats altius e impressionants.
Dilluns: Segona travessa de mig dia per la zona (costa, illa de La Riou, etc). En acabar, tornarem cap a Barcelona.
A la reunió informativa ultimarem els detalls d'horaris, punt de trobada, i les possibilitats viables per fer aquest recorregut. Es confirmará també el tipus d’allotjament, si alberg o acampada en càmping. Així com els detalls de la navegació.
Data: 22-23-24 de maig de 2010
Reunió Informativa: 20 de maig de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
divendres, 7 de maig del 2010
Piada de la sortida a la Serra d'Irta
El passat cap de setmana 1 i 2 de maig ens hem retrobat un cop més un gran nombre de caiaquistes de diferent procedència, uns amb molta experiència, d’altres no tant, però tots/es amb moltes ganes de palejar amb companyia, passar una bona estona i gaudir d’aquest entorn diferent “La Serra d’Irta “.
La logística d’anar amb caiac és ben complicada però tots/es ens organitzem força bé... Roba de recanvi per si tenim una bona remullada, per si plou o fa fred, menjar, cordes, salvavides... Tot fa el seu servei i tot és necessari. Així doncs ens preparem per la nostra aventura particular ben equipats i amb moltes ganes.
Abans de res cal deixar un parell de cotxes al final del recorregut per a després recollir-nos i fer el retorn amb tot el material carregat. El Santi estrena “furgo” i com sempre ens demostra l’agilitat i ens marca un bon ritme per no endarrerir-nos i preveu sempre les inclemències del temps.
També tenim el gust i plaer que ens acompanyi un gran caiaquista, autor d’un llibre molt interessant “ CAIAC DE MAR” amb grans experiències recorregudes arreu del món, el Sr. JAVIER KNORR.
1r dia - Sortim de PEÑISCOLA i comença la nostra aventura, el mar com una bassa d’oli i iniciem el nostre recorregut per aquesta costa de Castelló. Dona gust palejar ja que aquesta calma del mar ens permet veure les transparències del fons marí i la primavera es fa notar per la gran quantitat de pol•len que trobem a la superfície.
El paisatge diferent, potser al principi una mica urbanitzat però a mida que anem fent camí ens adintrem en una costa més bonica plena de contrastos, on admirem grans roques i on els més valents poden gaudir entrant amb el caiac dins de les coves que anem trobant. El mar està tranquil i permet converses entre nosaltres tot palejant i compartint aquest esport que ens uneix i hem trobat bons amics.
Una parada per menjar i retrobar les forces perdudes encara amb sol i pocs núvols i tornem a seguir el nostre itinerari tot observant que el paisatge ara és ben diferent amb més espais verds, més verge, unes platges rocoses i algun pescador que ens fa mala cara quan passem tot respectant certa distància.
El temps fa un gran canvi. Primer són quatre gotes i tots seguim palejant i gaudint ben relaxats, observant, sentint el so de l’aigua rodejats de gotes i esquitxades però, progressivament la tempesta es fa més intensa i passem a sentir uns trons i algun llamp que ens fa accelerar el ritme i preocupar-nos per arribar aviat al nostre destí del primer dia ALCOSSEBRE. Hem fet aproximadament uns 17km..
Ver mapa más grande
Ara toca recollida del material i anar amb els cotxes ben carregats cap el Camping Ribamar. Ens trobem amb una bona sorpresa ja que tenim uns bungalows molt confortables, més aviat nous i que ben segur gaudirem amb el cansament que portem i la gana que tenim. El sopar ens el preparen els masovers, un plat calent va de meravella!
Tot seguit es retrobem per a conversar plegats i escoltar al nostre company Javier Knorr que ens explica part de les seves experiències, vivències i ens permet preguntar-li dubtes que tenim sobre la propera aventura d’aquest estiu a la secció “Groenlàndia amb caiac”.
La nit és farcida d’estels i ara sí...sense pluja.
2n dia - Esmorzar al camping i ja amb els respectius cotxes ens dirigim al nostre destí per a sortir amb els caiacs d’ OROPESA.
La gent que hi ha a la platja ens observa a nosaltres i d’altres posen el nas per dins dels caiacs i algun avi ens pregunta si estem fent una cursa.
El dia és radiant i la mar en calma. Aquí ja el paisatge és una mica més urbanitzat però trobem restes d’edificacions antigues (torres de vigilància) ben conservades i seguim gaudint d’un dia tranquil i d’un paisatge característic de la zona, costa plena d’espais verds, gavines com reines de les roques...
Com ja tenim un bon ritme arribem aviat a BENICASIN el nostre destí, on retrobarem forces i on cal menjar una mica,.
Els més valents i valentes fan el seu primer bany d’aquest any.
Ara ens toca tornar d’on hem vingut i caiacs a l’aigua cap a OROPESA on acabarem aquesta sortida.
Quan anem palejant i anem mar endins ja notem que el mar ja no és tant plàcid i tranquil com abans. Fa més vent i comença el marejol.
Per aquest motiu costa palejar amb lleugeresa i l’esforç es fa extensible a tot el grup, decidim doncs ja recollir-nos en una platja propera on hi han els cotxes i anar caminant a buscar-los.
Cal dir que dins del grup hi ha gent excel•lent que es preocupa i ens ajuda molt tant físicament com anímicament quan manquen forces i ja tenim ganes d’arribar.
“Tots a terra” i recollida de materials i caiacs.
Encara ens queden ganes per anar a una bona terrassa i prendre un refresc per acabar de comentar la sortida i els anècdotes entre rialles.
Fins la propera amics!!
Neus Mataix
P.D: Al final nos juntamos 22 kayakistas, además de los miembros de la AEC estaban con nosotros los compañeros de Vilareal (Carlos y Celia) y Cambrils (Chus). También podéis consultar la reseña y fotos de Carlos en su blog Diario de Kayak, y todas las fotos de Neus y Carles en feisbuk.
La logística d’anar amb caiac és ben complicada però tots/es ens organitzem força bé... Roba de recanvi per si tenim una bona remullada, per si plou o fa fred, menjar, cordes, salvavides... Tot fa el seu servei i tot és necessari. Així doncs ens preparem per la nostra aventura particular ben equipats i amb moltes ganes.
Abans de res cal deixar un parell de cotxes al final del recorregut per a després recollir-nos i fer el retorn amb tot el material carregat. El Santi estrena “furgo” i com sempre ens demostra l’agilitat i ens marca un bon ritme per no endarrerir-nos i preveu sempre les inclemències del temps.
També tenim el gust i plaer que ens acompanyi un gran caiaquista, autor d’un llibre molt interessant “ CAIAC DE MAR” amb grans experiències recorregudes arreu del món, el Sr. JAVIER KNORR.
1r dia - Sortim de PEÑISCOLA i comença la nostra aventura, el mar com una bassa d’oli i iniciem el nostre recorregut per aquesta costa de Castelló. Dona gust palejar ja que aquesta calma del mar ens permet veure les transparències del fons marí i la primavera es fa notar per la gran quantitat de pol•len que trobem a la superfície.
El paisatge diferent, potser al principi una mica urbanitzat però a mida que anem fent camí ens adintrem en una costa més bonica plena de contrastos, on admirem grans roques i on els més valents poden gaudir entrant amb el caiac dins de les coves que anem trobant. El mar està tranquil i permet converses entre nosaltres tot palejant i compartint aquest esport que ens uneix i hem trobat bons amics.
Una parada per menjar i retrobar les forces perdudes encara amb sol i pocs núvols i tornem a seguir el nostre itinerari tot observant que el paisatge ara és ben diferent amb més espais verds, més verge, unes platges rocoses i algun pescador que ens fa mala cara quan passem tot respectant certa distància.
El temps fa un gran canvi. Primer són quatre gotes i tots seguim palejant i gaudint ben relaxats, observant, sentint el so de l’aigua rodejats de gotes i esquitxades però, progressivament la tempesta es fa més intensa i passem a sentir uns trons i algun llamp que ens fa accelerar el ritme i preocupar-nos per arribar aviat al nostre destí del primer dia ALCOSSEBRE. Hem fet aproximadament uns 17km..
Ver mapa más grande
Ara toca recollida del material i anar amb els cotxes ben carregats cap el Camping Ribamar. Ens trobem amb una bona sorpresa ja que tenim uns bungalows molt confortables, més aviat nous i que ben segur gaudirem amb el cansament que portem i la gana que tenim. El sopar ens el preparen els masovers, un plat calent va de meravella!
Tot seguit es retrobem per a conversar plegats i escoltar al nostre company Javier Knorr que ens explica part de les seves experiències, vivències i ens permet preguntar-li dubtes que tenim sobre la propera aventura d’aquest estiu a la secció “Groenlàndia amb caiac”.
La nit és farcida d’estels i ara sí...sense pluja.
2n dia - Esmorzar al camping i ja amb els respectius cotxes ens dirigim al nostre destí per a sortir amb els caiacs d’ OROPESA.
La gent que hi ha a la platja ens observa a nosaltres i d’altres posen el nas per dins dels caiacs i algun avi ens pregunta si estem fent una cursa.
El dia és radiant i la mar en calma. Aquí ja el paisatge és una mica més urbanitzat però trobem restes d’edificacions antigues (torres de vigilància) ben conservades i seguim gaudint d’un dia tranquil i d’un paisatge característic de la zona, costa plena d’espais verds, gavines com reines de les roques...
Com ja tenim un bon ritme arribem aviat a BENICASIN el nostre destí, on retrobarem forces i on cal menjar una mica,.
Els més valents i valentes fan el seu primer bany d’aquest any.
Ara ens toca tornar d’on hem vingut i caiacs a l’aigua cap a OROPESA on acabarem aquesta sortida.
Quan anem palejant i anem mar endins ja notem que el mar ja no és tant plàcid i tranquil com abans. Fa més vent i comença el marejol.
Per aquest motiu costa palejar amb lleugeresa i l’esforç es fa extensible a tot el grup, decidim doncs ja recollir-nos en una platja propera on hi han els cotxes i anar caminant a buscar-los.
Cal dir que dins del grup hi ha gent excel•lent que es preocupa i ens ajuda molt tant físicament com anímicament quan manquen forces i ja tenim ganes d’arribar.
“Tots a terra” i recollida de materials i caiacs.
Encara ens queden ganes per anar a una bona terrassa i prendre un refresc per acabar de comentar la sortida i els anècdotes entre rialles.
Fins la propera amics!!
Neus Mataix
P.D: Al final nos juntamos 22 kayakistas, además de los miembros de la AEC estaban con nosotros los compañeros de Vilareal (Carlos y Celia) y Cambrils (Chus). También podéis consultar la reseña y fotos de Carlos en su blog Diario de Kayak, y todas las fotos de Neus y Carles en feisbuk.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Serra d'Irta (Castelló)
1 i 2 de maig de 2010
PROGRAMA
Dissabte: Navegarem de Penyscola a Alcossebre. El recorregut será de uns 20 km per la costa del parc Natural de la Serra d’Irta. Per la nit, comodament instalats a un bungalow del camping, revisarem les planificacions fetes i podrem resoldre els possible dubtes.
Diumenge: Farem el recorregut pels penyasegats de la Renegá sortint d’Oropesa, per arribar a Benicàssim i tornar a Oropesa, amb un recorregut de uns 14 km.
Data: 1-2 de maig de 2010
Reunió Informativa: 29 d'abril de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dimecres, 3 de febrer del 2010
Delta del Ebre
Es tracta de un recorregut combinat per mar i riu pel Parc natural del Delta del Ebre, on podrem gaudir de la Natura, les aus, els arrossars, i els aiguamolls.
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de matí de Barcelona cap al Delta del riu Ebre, i navegarem amb els caiacs fent un recorregut a la Illa de Buda. Es tracta de la illa més gran de Catalunya, és d’origen fluvial i es troba just a la desembocadura, per tant el recorregut será combinat entre mar i riu, i en total serán uns 15 km de recorregut.
Diumenge
Farem el recorregut per la Badia dels Alfacs, passant pel braç del Delte del Ebre (El trabucador) fins la punta del Fangar, i la Torre de Sant Joan. En total serán uns 15-18 km de recorregut.
Data: 13-14 de febrer de 2010
Reunió Informativa: 11 de febrer de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de matí de Barcelona cap al Delta del riu Ebre, i navegarem amb els caiacs fent un recorregut a la Illa de Buda. Es tracta de la illa més gran de Catalunya, és d’origen fluvial i es troba just a la desembocadura, per tant el recorregut será combinat entre mar i riu, i en total serán uns 15 km de recorregut.
Diumenge
Farem el recorregut per la Badia dels Alfacs, passant pel braç del Delte del Ebre (El trabucador) fins la punta del Fangar, i la Torre de Sant Joan. En total serán uns 15-18 km de recorregut.
Data: 13-14 de febrer de 2010
Reunió Informativa: 11 de febrer de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
divendres, 20 de novembre del 2009
Projecció audiovisual expedició a Grècia
 |
El proper dimecres 25 de novembre es projectara, al local de la Agrupació Excursionista Catalunya, l'audiovisual de l'expedició "Volta en caiac a l'illa grega de Zakynthos".
Com a primer tast, podeu tornar a llegir l'article que va escriure la Diana.
dijous, 12 de novembre del 2009
Costa Daurada: l'Ametlla - l'Ampolla
Aquest mes tenim previst escapar-nos a la Costa Daurada. L’idea inicial es fer el trajecte de l’Ametlla a l’Ampolla.
Qui vol gaudir del mar a l’hivern? Encara que ja a arribat el fred, el sol segur que ens acompanya!
Data: 22 de novembre de 2009
Reunió Informativa: 19 de novembre de 2009 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
Qui vol gaudir del mar a l’hivern? Encara que ja a arribat el fred, el sol segur que ens acompanya!
Data: 22 de novembre de 2009
Reunió Informativa: 19 de novembre de 2009 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dijous, 22 d’octubre del 2009
Formentera 2007
1 al 4 de novembre
Les previsions no eren massa bones, a l’illa portaven vint dies seguits de pluja. Com sempre, els més valents varem desafiar el temps i ens presentàrem puntualment, el dijous dia 1 de novembre, a La Savina.
Els 11 companys de Caiac van preparar els seus vaixells lleugers i els 7 senderistes anaren a deixar els seus equipatges a l’hotel. Cap al migdia, uns i altres, varen començar els seus recorreguts paral·lels i als vespres ens retrobàvem a la platja, per fer un cremat plegats i explicar-nos les aventures del dia.
Un vent de nord, a estones de força 4 i 5, varen dificultar la progressió dels navegants. Quan les altes parets dels penya-segats de l’illa, deixaven de ser recer segur, les onades ens feien perdre
l’horitzó. Amb esforç i satisfacció, comprovàvem que, de mica en mica, anàvem avançant i l’objectiu de donar la volta a l’illa, s’anava acomplint. La natura que a vegades sembla que no té compassió, aquesta vegada, veient la nostra tenacitat, ens va deixar passar.
Des de terra tot semblava més bucòlic. Les amplies planures estaven cobertes de flors violetes. A dins del boscos humits, plens de molsa i bolets els mosquits, aprofitant les nombroses basses
fetes per la pluja i veient la nostra candidesa, ens acaronaven amb fortes picades assenyalant, amb molta insistència, el camí de sortida.
Quan arribàvem a les platges solitàries, ens fregaven els ulls i gaudíem de l’aigua color turquesa i de la sorra blanca, sense cap petjada. Ens varem banyar i per un moment somiàrem en no tornar.
A l’illa de Formentera, a l’hivern, i viuen 7.000 persones. A l’estiu, en hi ha 35.000 i 8.000 motos fent recorreguts a tothora per camins i carreteres.
La soledat d’aquests generosos paisatges vistos des del mar i des de terra, els guardarem en el record durant molt de temps. Aquesta sortida l’hem de repetir.
Les previsions no eren massa bones, a l’illa portaven vint dies seguits de pluja. Com sempre, els més valents varem desafiar el temps i ens presentàrem puntualment, el dijous dia 1 de novembre, a La Savina.
Els 11 companys de Caiac van preparar els seus vaixells lleugers i els 7 senderistes anaren a deixar els seus equipatges a l’hotel. Cap al migdia, uns i altres, varen començar els seus recorreguts paral·lels i als vespres ens retrobàvem a la platja, per fer un cremat plegats i explicar-nos les aventures del dia.
Un vent de nord, a estones de força 4 i 5, varen dificultar la progressió dels navegants. Quan les altes parets dels penya-segats de l’illa, deixaven de ser recer segur, les onades ens feien perdre
l’horitzó. Amb esforç i satisfacció, comprovàvem que, de mica en mica, anàvem avançant i l’objectiu de donar la volta a l’illa, s’anava acomplint. La natura que a vegades sembla que no té compassió, aquesta vegada, veient la nostra tenacitat, ens va deixar passar.
Des de terra tot semblava més bucòlic. Les amplies planures estaven cobertes de flors violetes. A dins del boscos humits, plens de molsa i bolets els mosquits, aprofitant les nombroses basses
fetes per la pluja i veient la nostra candidesa, ens acaronaven amb fortes picades assenyalant, amb molta insistència, el camí de sortida.
Quan arribàvem a les platges solitàries, ens fregaven els ulls i gaudíem de l’aigua color turquesa i de la sorra blanca, sense cap petjada. Ens varem banyar i per un moment somiàrem en no tornar.
A l’illa de Formentera, a l’hivern, i viuen 7.000 persones. A l’estiu, en hi ha 35.000 i 8.000 motos fent recorreguts a tothora per camins i carreteres.
La soledat d’aquests generosos paisatges vistos des del mar i des de terra, els guardarem en el record durant molt de temps. Aquesta sortida l’hem de repetir.
Juegos Pirotécnicos en Caiac - Blanes 2009
Deseo compartiros algo de la "ideología" de la sección ... nos gusta sentir nuevas experiencias y ver el mundo desde otros ángulos ... que tal los juegos pirotécnicos de Blanes 2009 en Caiac desde el mar?
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Finlàndia en Caiac
Travessa del mar Bàltic 145 (222) km recorreguts arran d'aigua
De la part baixa de la panxa embarassada de Finlàndia han sortit 43.000 illes fins a Suècia (de les 180.000 que té tot el país). Åland (el país de l’aigua) tenen per cognom. Del mateix port (Turku) salpem nosaltres esperant que el mar rebi amorosament els seus nous fills, no com un avortament petrificable. Bessonada de catorze, encara que algú sigui “setmesó” degut a una substitució d’última hora per un embaràs. Premonició? Llarga gestació amb reunions, preparatius, entrenaments, compres, nervis... desbordats d’il•lusió...
Dissabte, 16 d’agost de 2008, 8 del matí. Estàtua d’en Botero de l’aeroport. El metge bacallaner amb els guants posats. Nus a la gola. Serà nen, serà nena? La llevadora Alícia ho té tot disposat.
Si ha de ser un part... partim amb pau. Alguna llàgrima en la parella jove.Tant l’anada com la tornada hi ha una hora de retard en el vol. No sempre els nens arriben puntuals. A Helsinky trenquem aigües. Ens rep un plugim que, més o menys intens, a intervals i a diferents hores —sobretot de nit—, ens acompanyarà. A l’avió havíem coincidit amb uns músics nigerians. Per la nit intentem anar al seu concert i tenim el primer avortament en no trobar el lloc. Dormim a un alberg aprofitant l’espai sota les grades de l’estadi atlètic. El diumenge visitem la ciutat. Alguns ho volen fer amb bici. Segon avortament. No en trobem cap enlloc. De mica en mica anem descobrint els racons interessants. Destaquem l’església de Temppeliaukio excavada a la roca, les catedrals luterana i ortodoxa, l’estació de ferrocarrils, el mercat del port... És una població del segle XVII, el 1809 va ser conquerida per Rússia.
McDonals i les seves fitxes van evitar que la nostra bufeta explotés.
Recollim els dos que arribaven més tart i ens anem a Turku. Dormim en els locals del club de caiac. Visitem la ciutat, antiga capital. Destaquem la catedral, el mercat antic i el castell. No ens aclarim amb el bus. La frase “¡chicos, fuera!” va ser tot un espectacle. Feina vam tenir per trobar fogonets i butà ja que a Finlàndia tenen un sistema diferent.
El dimarts 19, de bon matí, ens llevem per preparar-ho tot i posar-nos a l’aigua.
Hi ha una paraula finesa: “sisu” (agalles i tenacitat). Nosaltres hi afegim un parell de coses més... i a remar.
Aquest dia, i a la resta de la setmana, tenim una mica de tot: núvols, pluja, sol, vent en contra —més del 50% de la travessia—, vent fort i onades que ens impedeixen navegar. El paisatge és meravellós. Envoltat d’illes. Miressis per on miressis sempre es veia terra. Semblava que estiguéssim en un llac amb derivacions, canals. L’últim dia, per una escletxa, vam entreveure un forat sense illes.
Al final de la tarda del primer dia de navegació vam sopar en un lloc típic, rústic, tot de fusta, imitant un poblat víking. Les habitacions eren com casetes d’ocells penjades als arbres. Una sauna per a 124 persones on calien 24 hores per escalfar-la i durava l’escalfor 24 hores més. Els diferents edificis eren molt característics. La sopa de salmó amb patates i el pastís de formatge ens van reconfortar per acabar de fer els 5 km generosos que ens calien per arribar al càmping municipal. Un bon foc i un cremat ens van fer anar al llit calents. Aquell dia vam fer 33 km de rem en 8 hores i a 4 km/h de mitjana. Els demés fèiem des de 17 a 38 km depenent del temps, del pla que portéssim, de l’estat de forces del grup... Imatge de mostra
Tot sovint, al principi a uns 50 m i després molt més espaiat, i al final quasi cap, hi havia cases o casetes amb el seu embarcador. Respecten al màxim l’entorn. El seu jardí és la mateixa naturalesa.
Vam veure molt poca gent, ni velers ni vaixells. Ja s’havia acabat la seva temporada. Alguns sortien a veure’ns i fer-nos fotos. 13 caiacs seguits deuria ser tot un espectacle. A molts llocs érem els primers espanyols que s’hi deixaven caure. Aquella setmana els nens començaven les classes.
En aquest laberint d’illes i canals, on tot sembla quasi igual i des de ran d’aigua no hi ha massa perspectiva, es fa necessari un bon mapa, la brúixola, el GPS i sobretot una bona intuïció i experiència. Tant l’Olivier, el Santi, l’Ismael, el Joan i d’altres van tenir encert en anar traçant una bona ruta. Generalment anàvem saltant d’illa en illa per estar arrecerats del vent, no fer travessies massa llargues i per poder tenir una via d’escapament en cas necessari. Fer parades tècniques cada dues hores és força necessari. Les distàncies entre elles anaven d’uns centenars de metres a prop de 9 km. Aquests últims es feien més difícils degut a la distància, les onades i el vent. Si t’atures estàs més a mercè del mar i el vent et tira enrera. Encara que onades molt fortes no es poden formar massa degut a que el mar no és profund i la infinitat d’illes el van aturant.
L’aigua és molt poc salada per la gran aportació d’aigua dolça en forma de precipitació i la poca evaporació. Al contrari de la Mediterrània que la forta evaporació es va restablint d’aigua salada de l’Atlàntic pel Gibraltar.
És curiós veure les illes amb vegetació molt ran d’aigua i fins i tot que hi creixin a dins abundants canyes. Dóna gust navegar per canals estrets rodejats de canyes. En certa ocasió vam anar a parar a un llac dins una illa. Va ser el nostre refugi nocturn.
A aquests països, durant l’última glaciació, hi va restar el gel durant un llarg temps. Per tot arreu afloren túmuls arrodonits de roca rosa, semblant al granit, molt erosionada on encara es veuen els rastres que van deixar les pedres friccionant al damunt. És sorprenent trobar-se algun pedrot rodó solitari abandonat en un lloc quasi pla quan la neu ja no el podia arrossegar. No hi ha muntanyes. Possiblement el mar tapa els fons de les valls de les glaceres.
A excepció de la primera nit vam haver de cercar lloc per dormir en algun racó adient en alguna illa deshabitada. La majoria són molt rocoses. A les més grans sempre hi ha un espai, per petit que sigui, on poder arribar amb els caiacs i plantar les tendes. Veure les postes de sol, el cel estelat (els dies que n'hi havia), escoltar el silenci... no té preu. O seure havent dinat en una roca al sol, prop de l’aigua veient petites illes al davant no es pot fer cada dia. Cal parlar del núvol de mosquits —el comitè de recepció— que en els pocs minuts de fer la maniobra de baixar a terra, al vespre, ja ens havien picat a desenes travessant la roba. Interessants els diferents models de mosquiteres. Hi ha qui semblava una núbia. Algunes cames hi havia tantes picades que podria passar com si fos el mapa de l’arxipèlag.
A mesura que deixàvem el continent i ens apro-pàvem a Åland el paisatge anava canviant: desapareixen els pins i es feien més abundants els arbres de fulles caduques. Les illes estan més pelades. Més petites i separades. Menys habitants. A l’horitzó veiem només les copes dels arbres, ja es començava a notar l’efecte de la curvatura de la terra.
Amb poca gent ens vam relacionar durant la travessia. Els volem esmentar: Minna i Mika que ens van fer de guia per Turku i el primer dia de navegació. Ella fabrica instruments musicals tradicionals del seu país com flautes, xiulets... Interessants les seves explicacions. Molt amables i atents.
Xavi Sánchez
De la part baixa de la panxa embarassada de Finlàndia han sortit 43.000 illes fins a Suècia (de les 180.000 que té tot el país). Åland (el país de l’aigua) tenen per cognom. Del mateix port (Turku) salpem nosaltres esperant que el mar rebi amorosament els seus nous fills, no com un avortament petrificable. Bessonada de catorze, encara que algú sigui “setmesó” degut a una substitució d’última hora per un embaràs. Premonició? Llarga gestació amb reunions, preparatius, entrenaments, compres, nervis... desbordats d’il•lusió...
Dissabte, 16 d’agost de 2008, 8 del matí. Estàtua d’en Botero de l’aeroport. El metge bacallaner amb els guants posats. Nus a la gola. Serà nen, serà nena? La llevadora Alícia ho té tot disposat.
Si ha de ser un part... partim amb pau. Alguna llàgrima en la parella jove.Tant l’anada com la tornada hi ha una hora de retard en el vol. No sempre els nens arriben puntuals. A Helsinky trenquem aigües. Ens rep un plugim que, més o menys intens, a intervals i a diferents hores —sobretot de nit—, ens acompanyarà. A l’avió havíem coincidit amb uns músics nigerians. Per la nit intentem anar al seu concert i tenim el primer avortament en no trobar el lloc. Dormim a un alberg aprofitant l’espai sota les grades de l’estadi atlètic. El diumenge visitem la ciutat. Alguns ho volen fer amb bici. Segon avortament. No en trobem cap enlloc. De mica en mica anem descobrint els racons interessants. Destaquem l’església de Temppeliaukio excavada a la roca, les catedrals luterana i ortodoxa, l’estació de ferrocarrils, el mercat del port... És una població del segle XVII, el 1809 va ser conquerida per Rússia.
McDonals i les seves fitxes van evitar que la nostra bufeta explotés.
Recollim els dos que arribaven més tart i ens anem a Turku. Dormim en els locals del club de caiac. Visitem la ciutat, antiga capital. Destaquem la catedral, el mercat antic i el castell. No ens aclarim amb el bus. La frase “¡chicos, fuera!” va ser tot un espectacle. Feina vam tenir per trobar fogonets i butà ja que a Finlàndia tenen un sistema diferent.
El dimarts 19, de bon matí, ens llevem per preparar-ho tot i posar-nos a l’aigua.
Hi ha una paraula finesa: “sisu” (agalles i tenacitat). Nosaltres hi afegim un parell de coses més... i a remar.
Aquest dia, i a la resta de la setmana, tenim una mica de tot: núvols, pluja, sol, vent en contra —més del 50% de la travessia—, vent fort i onades que ens impedeixen navegar. El paisatge és meravellós. Envoltat d’illes. Miressis per on miressis sempre es veia terra. Semblava que estiguéssim en un llac amb derivacions, canals. L’últim dia, per una escletxa, vam entreveure un forat sense illes.
Al final de la tarda del primer dia de navegació vam sopar en un lloc típic, rústic, tot de fusta, imitant un poblat víking. Les habitacions eren com casetes d’ocells penjades als arbres. Una sauna per a 124 persones on calien 24 hores per escalfar-la i durava l’escalfor 24 hores més. Els diferents edificis eren molt característics. La sopa de salmó amb patates i el pastís de formatge ens van reconfortar per acabar de fer els 5 km generosos que ens calien per arribar al càmping municipal. Un bon foc i un cremat ens van fer anar al llit calents. Aquell dia vam fer 33 km de rem en 8 hores i a 4 km/h de mitjana. Els demés fèiem des de 17 a 38 km depenent del temps, del pla que portéssim, de l’estat de forces del grup... Imatge de mostra
Tot sovint, al principi a uns 50 m i després molt més espaiat, i al final quasi cap, hi havia cases o casetes amb el seu embarcador. Respecten al màxim l’entorn. El seu jardí és la mateixa naturalesa.
Vam veure molt poca gent, ni velers ni vaixells. Ja s’havia acabat la seva temporada. Alguns sortien a veure’ns i fer-nos fotos. 13 caiacs seguits deuria ser tot un espectacle. A molts llocs érem els primers espanyols que s’hi deixaven caure. Aquella setmana els nens començaven les classes.
En aquest laberint d’illes i canals, on tot sembla quasi igual i des de ran d’aigua no hi ha massa perspectiva, es fa necessari un bon mapa, la brúixola, el GPS i sobretot una bona intuïció i experiència. Tant l’Olivier, el Santi, l’Ismael, el Joan i d’altres van tenir encert en anar traçant una bona ruta. Generalment anàvem saltant d’illa en illa per estar arrecerats del vent, no fer travessies massa llargues i per poder tenir una via d’escapament en cas necessari. Fer parades tècniques cada dues hores és força necessari. Les distàncies entre elles anaven d’uns centenars de metres a prop de 9 km. Aquests últims es feien més difícils degut a la distància, les onades i el vent. Si t’atures estàs més a mercè del mar i el vent et tira enrera. Encara que onades molt fortes no es poden formar massa degut a que el mar no és profund i la infinitat d’illes el van aturant.
L’aigua és molt poc salada per la gran aportació d’aigua dolça en forma de precipitació i la poca evaporació. Al contrari de la Mediterrània que la forta evaporació es va restablint d’aigua salada de l’Atlàntic pel Gibraltar.
És curiós veure les illes amb vegetació molt ran d’aigua i fins i tot que hi creixin a dins abundants canyes. Dóna gust navegar per canals estrets rodejats de canyes. En certa ocasió vam anar a parar a un llac dins una illa. Va ser el nostre refugi nocturn.
A aquests països, durant l’última glaciació, hi va restar el gel durant un llarg temps. Per tot arreu afloren túmuls arrodonits de roca rosa, semblant al granit, molt erosionada on encara es veuen els rastres que van deixar les pedres friccionant al damunt. És sorprenent trobar-se algun pedrot rodó solitari abandonat en un lloc quasi pla quan la neu ja no el podia arrossegar. No hi ha muntanyes. Possiblement el mar tapa els fons de les valls de les glaceres.
A excepció de la primera nit vam haver de cercar lloc per dormir en algun racó adient en alguna illa deshabitada. La majoria són molt rocoses. A les més grans sempre hi ha un espai, per petit que sigui, on poder arribar amb els caiacs i plantar les tendes. Veure les postes de sol, el cel estelat (els dies que n'hi havia), escoltar el silenci... no té preu. O seure havent dinat en una roca al sol, prop de l’aigua veient petites illes al davant no es pot fer cada dia. Cal parlar del núvol de mosquits —el comitè de recepció— que en els pocs minuts de fer la maniobra de baixar a terra, al vespre, ja ens havien picat a desenes travessant la roba. Interessants els diferents models de mosquiteres. Hi ha qui semblava una núbia. Algunes cames hi havia tantes picades que podria passar com si fos el mapa de l’arxipèlag.
A mesura que deixàvem el continent i ens apro-pàvem a Åland el paisatge anava canviant: desapareixen els pins i es feien més abundants els arbres de fulles caduques. Les illes estan més pelades. Més petites i separades. Menys habitants. A l’horitzó veiem només les copes dels arbres, ja es començava a notar l’efecte de la curvatura de la terra.
Amb poca gent ens vam relacionar durant la travessia. Els volem esmentar: Minna i Mika que ens van fer de guia per Turku i el primer dia de navegació. Ella fabrica instruments musicals tradicionals del seu país com flautes, xiulets... Interessants les seves explicacions. Molt amables i atents.
Xavi Sánchez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)