dimecres, 12 de maig del 2010

Sortida de Lluna Plena al Congost del Doll (Camarasa) - 29 de maig 2010

En un cap de setmana de activitat...també podrem gaudir de la lluna plena, una experiència inoblidable i recomanable per tots i totes.

Lluna 29 de maig 2010

PROGRAMA

Es tracta de una sortida que pot combinar-se amb la sortida Tècnica del Curs de Iniciació a les Aigües Braves.

Dissabte arribada a Camarasa, ens trobarem a les 18:00 per apropar-nos al congost, on soparem al costat de l’aigua e iniciarem la excursió. Navegarem per aigües tranquil·les, tot resseguint el congost del Doll.

Dormirem a l’alberg de la Font Llonga, on podrem encarregar el esmorçar pel dia seguent. Podrem llavors continuar amb el curs Curs de Iniciació a les Aigües Braves o bé descansar una mica, per desprès tornar cap a casa.

A la reunió informativa ultimarem els detalls, i les possibilitats de combinació de ambdòs sortides.

Data: 29 de maig de 2010
Reunió Informativa: 27 d'octubre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

Curs de iniciació a les Aigües Braves

Aquest mes la sortida tècnica mensual  sera un  curs d'aigües braves, que es desenvolupara a la  Noguera Pallaresa el 29 i 30 de maig.

Podrem arribar a fer-ho??? De veritat que es pot fer..…Sí, ens hem ficat en un curs de iniciació a les aigües braves, de un cap de setmana, amb instructors titulats.


Pràctica del passat 29 de maig de 2010.

 
PROGRAMA


Es tracta de una sortida que pot combinar-se amb la sortida de la lluna plena que farem (amb uns altres caiacs, aixó sí) per la nit…si ho aguantem!!

Dissabte: quedem pel matí i arribada a on s’impartirá el curs, al Noguera Pallaresa, on els instructors ens esperaran per un profitable cap de setmana. Ens ensenyaran les tècniques per poder navegar en aigües braves. Es tracta de un curs adreçat a un nivell de iniciació. Llogarem el material específic per aigües braves.
Per la tarda i si hi ha ganes i força, podrem apuntar-nos a la sortida de lluna plena. Dormirem a l’alberg de la Font Llonga.

Diumenge:
Continuem amb el curs. Es tracta de un curs força complet, de duració de dos dies, des-de el matí a la tarda. Molt intensos.

A la reunió informativa ultimarem els detalls, i les possibilitats de combinació de ambdòs sortides (sotida de lluna plena).

Es molt recomanable portar neopré pel cos. A la sortida informativa, podrem informar d’on es pot llogar el material de neopré.

Data: 29 i 30 de maig de 2010
Reunió Informativa: 27 de maig de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dimarts, 11 de maig del 2010

Les Calanques ( Marsella, Costa Blava)

22-23-24 maig de 2010

Aprofitant el pont de la Segona Pasqua, enfilarem els caiacs cap a terres franceses, tot arribant a la costa Blava, mítica pels seus paisatges. Passarem uns dies entre cales, illes i penya segats impressionants.


Foto: Luc Viatur www.lucnix.be

PROGRAMA
En funció de la previsió metereològica, s’acabaran de decidir les sortides, totes elles de un nivell mitjá.

Dissabte: arribada a la zona de Les Calanques, prop de Marsella. Sortida per la zona en caiac (costa, illa de La Riou, etc)

Diumenge: recorregut de Marsella a Cassis, tot gaudint de un recorregut entre penya-segats altius e impressionants.

Dilluns: Segona travessa de mig dia per la zona (costa, illa de La Riou, etc). En acabar, tornarem cap a Barcelona.

A la reunió informativa ultimarem els detalls d'horaris, punt de trobada, i les possibilitats viables per fer aquest recorregut. Es confirmará també el tipus d’allotjament, si alberg o acampada en càmping. Així com els detalls de la navegació.

Data: 22-23-24 de maig de 2010
Reunió Informativa: 20 de maig de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dilluns, 10 de maig del 2010

Semana Santa 2010 en kayak: Hoces de Duratón/Sepúlveda/Segovia

A las 9 de la mañana del jueves de semana santa, y puntuales como un reloj Cristina y Carles pican al timbre de casa, con cara de sueño pero sonrisa de oreja a oreja y mirada alegre. ¡Por fin kayak¡, por un motivo u otro, todos tenemos unas ganas tremendas de empezar estas mini vacaciones, alejarnos de Barcelona y conocer una zona de España totalmente desconocida que nos sorprendería mas adelante muy gratamente.



Inciamos el viaje y durante el trayecto nos "tropezamos" con Santi, y el remolque con los caiacs a un lado de la autopista, ¡buff¡, por suerte podemos parar en seguida y vemos que todos estan bien, todos menos la furgoneta que no anda muy fina. Como suele pasar, en los viajes, los imprevistos tienen que estar presentes sinó no hay emoción. Al menos nos hemos encontrado¡ y tambien otro coche con Alicia, Ramoni, Cristina y José, han pasado poco antes y aunque sin poder pararse estan al caso de la situación. Bueno, multiples llamadas a casas de alquiler, para furgonetas, con remolque, sin remolque, y nada el caso es que estamos en Semana Santa y con eso se dice todo. La grua por fin llega y lleva a la furgo y remolque al taller, no ha habido manera de localizar "algo" que transporte caiacs, por lo que, plan B, cogemos alguno que caben en la vaca de los dos coches y se quedan el resto en el remolque.



Así seguimos en ruta hasta llegar por la noche, justito, justito al albergue en que nos hospedamos en Sepúlveda. Allí encontramos al resto del grupo, que hace rato que han llegado y nos esperan para cenar. Que bueno, encontrar casa y cena caliente esperando despues del dia de viaje y tropiezos. Pero nada, no hay como tener a gente como la que hay en la sección de kayak, que en positividad y ganas,.. buff¡¡¡ no nos gana nadie!!! Mientras cenamos, se habla de como el sabado y domingo podriamos repartir los caiacs de que disponemos, o alquilar si hace falta alguno.

Viernes Santo: estaba programada la salida en kayak con una de las empresas que pueden navegar en la zona del Parque Natural de Hoces de Duratón, por lo que no hay problema, nos presentamos allí a las 10:30 de la mañana,tras desayunar en el albergue. Mientras se hacen los preparativos para llevarnos hasta el punto de embarque, nos deleitan con unas torrijas caseras típicas de la zona. Hace mucho frio, pero soleado. El punto de embarque se encuentra escondido,  tras recorrer una bajada arenosa de desnivel importante, que nos hace pensar rapidamente en lo difícil que debe haber sido llevar los caiacs hasta el punto del que salimos.






Nos acompaña un guia, Alberto, que nos explica durante el recorrido lo que vemos, es impresionante, la cantidad de buitres leonados posados en las paredes, son majestuosos, imponentes volando y graciosamente patosos "caminando". El Parque Natural es una reserva de aves, nos explica como se comportan estas aves, sus paradas en las "buitreras", tambien vemos alimoches, e incluso con prismáticos pudimos ver pinturas rupestres en una de las cuevas.



Es impresionante como surca el rio paredones verticales y como da forma a estas paredes en zig zag, formando meandros que desde la perspectiva del agua no se observa en su totalidad, pero que durante la excursión a pie que realizamos por la tarde hasta la ermita románica de San Frutos, nos impresionó muchísimo mas si cabe descubrir estas formas sinuosas del rio.


Para finalizar la actividad, nada como un buen lechal al horno fantásticamente cocinado en un restaurante de la zona.


Sabado Santo: nos repartimos en dos grupos, un grupo se dirige con los kayaks hacia el Embalse de las Vencias, y otro grupo realiza un treking por el Parque Natural.

 

Hoy el tiempo no nos favorece, además del frio está nublado y empieza a llover. Bien preparados en material y con un potente tentempie, nos enfundamos en los kayaks y al agua. Es un embalse, no muy grande pero no por ello nos deja de impresionar, las paredes que nos lo van "mostrando", se hayan repletas de buitreras y nidos, al girar la segunda curva se nos perfila en el cielo, en lo alto de las paredes, un montón de "diminutas" siluetas" posadas,..al acercarnos por el agua, poco antes de llegar se lanzan al vuelo bien bien, una treintena de buitres leonados, majestuosos, desplegando toda su envergadura ante nuestros ojos. Llueve bastante, y sigue lloviendo.




Llegamos al final del pantano y paramos bajo un cobertizo de un bar cerrado en estas fechas, junto a unos pescadores que tambien se han resguardado allí. Mientras esperamos que amaine un poco, nos recuperamos con un buen caldito caliente y
el "pequeño" picoteo de los piragüistas. Tras un descanso, retomamos el camino de vuelta hasta el punto de partida.

Domingo de Pascua: hoy sigue haciendo mucho frio, pero,...no llueve y  no nos va a impedir seguir con el plan. Volvemos a dividirnos en dos grupos: un grupo se deleita con el acceso a la ruta a pie del Parque Natural alrededor de la Villa de Sepúlveda y el grupo de kayak se dirige a "explorar" el trozo de rio Duratón anterior al Embalse de las Vencias. Embarcamos en un punto accesible y con el soporte de Emilio y su furgoneta que nos esperaría en el punto final del recorrido. Pinta bien, el rio suena alegre y divertido, lleva agua suficiente para navegar y no quedarnos parados, la corriente nos va empujando y empezamos a encontrar curva a derecha e izquierda zigzagueando y cogiendo velocidad, a nuestros caiacs les va todo¡ y a nosotros¡¡¡, es emocionante, sobre todo cuando empieza a ponerse un poco mas dificil por estar el rio muy "tapado" por arboles caidos sobre el rio, y por ( como no¡) los pescadores que nos encontramos a ambos lados del rio y cuyos saludos amigables nos alegran los oidos,... ejem,... los arboles no pueden con nosotros,..  y los pescadores casi,..pero tampoco. Al final puede mas la corriente que nuestras ganas y tras girar una curva con dificultades y algún vuelco nos decidimos a parar y dejar el Duratón en paz,... hasta la pròxima claro.




Lunes de Pascua: no toca otra mas que recoger y volver cada uno a su casa. El balance es muy positivo, la organización, improvisación, la compañia genial, las ganas de la gente por disfrutar del caiac, la combinación con el turismo en una zona desconocida para la mayoria de nosotros, la gastronomía, todo,.. todo,.. como siempre nos deja con ganas de volver a repetir, sobre todo de ¡¡mas kayak¡¡


Texto @scensión  y fotos Carles

divendres, 7 de maig del 2010

Piada de la sortida a la Serra d'Irta

El passat cap de setmana 1 i 2 de maig  ens hem retrobat un cop més un gran nombre de caiaquistes de diferent procedència, uns amb molta experiència, d’altres no tant, però tots/es amb moltes ganes de palejar amb companyia, passar una bona estona i gaudir d’aquest entorn diferent “La Serra d’Irta “.





La logística d’anar amb caiac és ben complicada però tots/es ens organitzem força bé... Roba de recanvi per si tenim una bona remullada, per si plou o fa fred, menjar, cordes, salvavides... Tot fa el seu servei i tot és necessari. Així doncs ens preparem per la nostra aventura particular ben equipats i amb moltes ganes.

Abans de res cal deixar un parell de cotxes al final del recorregut per a després recollir-nos i fer el retorn amb tot el material carregat. El Santi estrena “furgo” i com sempre ens demostra l’agilitat i ens marca un bon ritme per no endarrerir-nos i preveu sempre les inclemències del temps.
També tenim el gust i plaer que ens acompanyi un gran caiaquista, autor d’un llibre molt interessant  “ CAIAC DE MAR” amb grans experiències recorregudes arreu del món, el Sr. JAVIER  KNORR.

1r dia - Sortim de PEÑISCOLA i comença la nostra aventura, el mar com una bassa d’oli i iniciem el nostre recorregut per aquesta costa de Castelló. Dona gust palejar ja que aquesta calma del mar ens permet veure les transparències del fons marí i la primavera es fa notar per la gran quantitat de pol•len que trobem a la superfície.



 El paisatge diferent, potser al principi una mica urbanitzat però a mida que anem fent camí ens adintrem en una costa més bonica plena de contrastos, on admirem grans roques i on els més valents poden gaudir entrant amb el caiac dins de les coves que anem trobant. El mar està tranquil i permet converses entre nosaltres tot palejant i compartint aquest esport que ens uneix i hem trobat bons amics.



Una parada per menjar i retrobar les forces perdudes encara amb sol i pocs núvols i tornem a seguir el nostre itinerari tot observant que el paisatge ara és ben diferent amb més espais verds, més verge, unes platges rocoses i algun pescador que ens fa mala cara quan passem tot respectant certa distància.
El temps fa un gran canvi. Primer són quatre gotes i tots seguim palejant i gaudint ben relaxats, observant, sentint el so de l’aigua rodejats de gotes i esquitxades però,  progressivament la tempesta es fa més intensa i  passem a sentir uns trons i algun llamp que ens fa accelerar el ritme i preocupar-nos per arribar aviat al nostre destí del primer dia  ALCOSSEBRE. Hem fet aproximadament uns 17km..


Ver mapa más grande

Ara toca recollida del material i anar amb els cotxes ben carregats cap el Camping Ribamar. Ens trobem amb una bona sorpresa ja que tenim uns bungalows molt confortables, més aviat nous i que ben segur gaudirem amb el cansament que portem i la gana que tenim. El sopar ens el preparen els masovers, un plat calent va de meravella!



Tot seguit es retrobem per a conversar plegats i escoltar al nostre company Javier Knorr que ens explica part de les seves experiències, vivències i ens permet preguntar-li dubtes que tenim sobre la propera aventura d’aquest estiu a la secció “Groenlàndia amb caiac”.
La nit és farcida d’estels i ara sí...sense pluja.

2n dia -  Esmorzar al camping i ja amb els respectius cotxes ens dirigim al nostre destí per a sortir amb els caiacs  d’ OROPESA.
La gent que hi ha a la platja ens observa a nosaltres i d’altres posen el nas per dins dels caiacs i algun  avi ens pregunta si estem fent una cursa.



El dia és radiant i la mar en calma. Aquí ja el paisatge és una mica més urbanitzat però trobem restes d’edificacions antigues (torres de vigilància) ben conservades i seguim gaudint d’un dia tranquil i d’un paisatge característic de la zona, costa plena d’espais verds, gavines com reines de les roques...



Com ja tenim un bon ritme arribem aviat a BENICASIN el nostre destí, on retrobarem forces i on cal menjar una mica,.
Els més valents i valentes fan el seu primer bany d’aquest any.
Ara ens toca tornar d’on hem vingut i caiacs a l’aigua cap a OROPESA on acabarem aquesta sortida.

Quan anem palejant i anem mar endins ja notem que el mar ja no és tant plàcid i tranquil com abans. Fa més vent i comença el marejol.
Per aquest motiu costa palejar amb lleugeresa i l’esforç es fa extensible a tot el grup, decidim doncs ja recollir-nos en una platja propera on hi han els cotxes i anar caminant a buscar-los.
Cal dir que dins del grup hi ha gent excel•lent que es preocupa i ens ajuda molt tant físicament com anímicament quan manquen forces i ja tenim ganes d’arribar.
“Tots a terra” i recollida de materials i caiacs.



Encara ens queden ganes per anar a una bona terrassa i prendre un refresc per acabar de  comentar la sortida i els anècdotes entre rialles.

Fins la propera amics!!

Neus Mataix

P.D: Al final nos juntamos 22 kayakistas, además de los miembros de la AEC estaban con nosotros los compañeros de Vilareal (Carlos y Celia) y Cambrils (Chus). También podéis consultar la reseña y fotos de Carlos en su blog Diario de Kayak, y todas las fotos de Neus y Carles en feisbuk.