La secció de caiacs de l’Agrupa ha donat la volta a l’illa de Menorca del 13 al 22 d’agost.
Han estat un total real de 203 km, 8 dies de ruta, moltes hores de rem i un cúmul d’emocions inoblidables…Tot va començar amb una frase engrescadora d’en Santi: I tant que ho podeu fer!…i així es va iniciar l’aventura.
Exercicis matinals d'escalfament (foto: Sònia Celades)
Volta a Menorca en caiac (foto: Sònia Celades)
Els preparatius complicats, però la il·lusió pel repte, ho va facilitar força (us imagineu empaquetar tot el necessari per ser autònoms 10 dies en farcells de soldat de 22 x 75 cm? Uff! Sí, sí, estressant, però assolible. Tres reunions prèvies, a mans dels entesos de l’Agrupa, van marcar-nos el nord i la paciència tot anar fent bosses i bossetes estanques ens varen dur a la terminal de Balearia el dia 12 d’agost a la tarda per lliurar el material al cotxe i remolc que duia els caiacs i acomiadar la part del grup que viatjava cap a Menorca en vaixell, la resta s’hi sumaria l’endemà després d’uns 30 minuts de vol.
Partiren 14 caiacs, finalment ben carregats, del Portet d’en Pons a Biniancolla (sota l’atenta mirada dels veïns, que estudiaven encuriosits les maniobres des de quarts de nou fins quarts d’una que vàrem partir sota el xiulet d’un intimidador vent de nord), per arribar-hi 9 dies més tard més morenos, cansats, salats, afamats per menjar qualsevol cosa no enllaunada o empaquetada i molt, molt satisfets.
(foto: Gasull-Celades)
Menorca viscuda a ran d’aigua, dins del petit caiac ha estat impressionant. Quan et sents menut i un xic indefens canvia la visió de les coses: tan propers tot es viu més intens. S’illa és tan diferent de nord a sud, d’est a oest, cada milla t’oferia noves sorpreses: les roques de tots colors, des del blanc intens al negre més profund o el vermell ferrós... no només et feia intuir els orígens geològics, sinó més aviat somiar per la provocació de les seves capritxoses formes. Si li sumem el nostre mediterrani camaleònic, que a tota hora canviava de colors, el resultat era excitant i relaxant a l’hora: gris platejat, blau turquesa, blau intens, amb pinzellades daurades a s’hora baixa... I això sí, sempre ple de vida: tan sincera i transparent se’ns ha mostrat "s’aigo" (l’aigua en boca dels menorquins) que hem vist forces habitants marins: meduses (en vàrem comptar més de 600!), peixos voladors, crancs, estrelles, anemones, posidònies... I també, val a dir, que des de la costa altres animals ens miraven recelosos: cabres, gavines, aguilots, cormorans i algun altre turista que s’acostava per saber com ens ho fèiem per dormir, menjar, dutxar-nos, per què dúiem la placa solar...
(foto: Gasull-Celades)
És curiós, ben aviat el grup es va harmonitzar naturalment: els bioritmes personals interactuant: uns donant preses i d’altres “apianant”, fins aconseguir que mirant al cel sabíem si era hora de sortir, d’esperar, descansar o cantar el pin pam sota les espurnes titil·lants dels estels de les nits vora la mar acompanyats pel clàssic cremat i fins i tot veure els espectacles de pallassos i titelles a mans dels artistes del grup... En ruta el silenci només destorbat pel vent, les ones amb el seu diàleg misteriós amb el litoral i el rítmic paladeig dels nostres rems i alguna que d’altre melodia entonada pel menuts de la colla o instruccions de reagrupament o com fer la ferradura per remar més eficientment...
(foto: Gasull-Celades)
Gràcies als monitors la ruta ha esta un èxit: el càlcul d’hores de rem i descans d’acord la previsió del temps, les parades, les cales on pernoctar. A ells els volem agrair la seva dedicació. Tot i que a partir d’ara els “No,no, si només són 20 minuts”, “però si al girar aquest cap ja no hi hauran ones” i similars, s’assimilaran amb certes reserves... sí que t’he de dir però que confiarem novament en qualsevol nova proposició d’aquesta meravellosa secció: on ens portes ara Santi??
(foto: Gasull-Celades)
Finalment agrair immensament el suport de terra dels nostres ambaixadors menorquins en Jacky, John i Maite (dels quals, a més, alguna cosa hem après dels seu dolç ratllar...) d’en Xavi, Anna i fills, dels partes meteorològics, la Maria Teresa i de l’incondicional suport d’en Robert. A tots vosaltres moltes gràcies pel vostre somriure, tan reconfortant, quan t’apropes a terra cansat després d’unes quantes hores a mar.
Sònia Celades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada