Aquest és el meu tercer estiu solcant els mars en un caiac, una aventura que va començar a Finlàndia l'estiu del 2008. L'origen de la meva afició té nom: Santiago Rodríguez, en Santi per a tots nosaltres.
Un bany "refrescant" amb icebergs (foto: Miquel Vives)
De la mateixa manera, el culpable de que jo arribés un 14 d'agost a Narsarsuaq (Sud de Groenlàndia) és en Santi, a qui mai li podré agrair prou que m'empenyés a una aventura que en un principi em semblava difícil i una mica perillosa, res més lluny de la realitat.
El fet que els meus guies havien de ser Xavier Knorr, a qui vaig conèixer a Peníscola, i Isma, amb el qual vaig navegar per les illes Allande, em van fer prendre la decisió d'arribar a l'illa més gran del món. "Pensat i Fet" (com diem els valencians), el 13 d'agost vaig partir amb na Rocío i en Miguel, de l'Agrupació, rumb a Islàndia, escala necessària per arribar a Groenlàndia.
Tot a Groenlàndia és diferent, des del seu petit aeroport en el que sembla haver-s'hi detingut el temps, fins el seu mar quallat d'icebergs, que per aquesta aficionada al caiac ha estat el més impressionant.
L'arribada a Narsaq, on hi ha els hangars amb els caiacs va ser en una zòdiac immensa que et permetia endevinar tot el que anaves a veure en aquesta travessia per l'Àrtic.
Els dies de preparació de la travessa a Narsaq van ser degudament amanits al final de la jornada amb aquesta medicina que prepara artesanalment en Santi per a tots els caiaquistes, el seu aiguardent debrisa medicinal que havia arribat degudament amagat a les motxilles de'n Miguel, Rocío i la meva des de l'aeroport del Prat.
Després de comprimir tot el nostre equipatge, estris, menjar, tenda i sac de dormir en aquests diminuts “tambutxos”, que en els caiacs dobles són el doble de petits, salpem cap a la nostra aventura àrtica, travessant l'illa de Tuqttutoq, per arribar al capdavant de la glacera, caminar pel gran inlandsis, descansar al campament de Fletanes i tornar a Narsaq envoltant l'illa de l'Orella.
Molt al contrari del que pugui semblar, la navegació a Groenlàndia és més senzilla que en el nostre càlid Mediterrani, o bé vam tenir sort i algun gran esperit, "Kivitok", com allà en diuen, va tenir cura de nosaltres protegint-nos del vent i de les pluges, que a penes van aparèixer en els catorze dies de navegació. Vam tenir l'oportunitat de banyar-nos en una platgeta amb un sol esplèndid, només la presència d'un gran iceberg darrere nostre feia sospitar que no estàvem al Carib.
Xavier, el nostre guia, ens va transmetre el seu amor per aquesta terra inhòspita i alhora amable, que va descobrir fa vuit anys. Amb les seves xerrades ens hem acostat a la cultura inuit i també a la viking.
Hem pogut veure foques, marsopes, guineus, caribús, només ens ha faltat albirar una balena, però sempre cal deixar una cosa que serveixi d'excusa per a tornar.
Foca groenlandesa (foto: Miquel Vives)
El meu gran somni de veure una aurora boreal es va complir, encara que com totes les coses que mereixen la pena, es va fer esperar. La primera oportunitat va arribar en format blanc i negre, i no va agradar molt al grup per la qual cosa vam haver d'esperar una mica fins que una nit amb els crits d'Aurora! Vam sortim tots de les tendes per contemplar com el cel era recorregut per uns núvols dansaires de color verd brillant amb espurnes morades i grogues. I aquesta aurora verd sí que va deixar satisfet el grup.
El més fascinant de navegar a Groenlàndia és el fet de fer-ho entre icebergs i de vegades sobre gel. No et canses de veure'ls, cada un és diferent, n'hi ha de tots els colors, des del blanc al verd maragda, passant pel blau intens, i les seves formes són capritxoses.L'única precaució és no acostar-t'hi, donada la seva inestabilitat, fet que comprovem diverses vegades, veient i escoltant com queien, es submergien, emergien i desapareixien o canviaven de mida i forma.
Dormir davant de la glacera va ser una altra de les experiències màgiques, escoltant el soroll del gel al trencar i veient sortir el sol per l'inlandsis.
L'Esther amb dos trofeus
Podria escriure pàgines i pàgines intentant explicar la meva aventura àrtica, però no podria descriure l'ambient de companyonia que va sorgir del fred, convertint cada minut, cada hora, en una experiència irrepetible. Gràcies Rocío, Miquel, Alfonso (el sevillà), Iciar, Alfonso (el madrileny), Noèlia, Ferran, Xavier, Ivan, Xavier i Isma per aquests moments inoblidables que portaré sempre amb mi.
Esther Nieto
Queda agradecer también a la organización no solo el hacernos partícipes de la actividad, sino también por incluir a los palistas dentro del archivo visual del evento, finelmente deseamos ofrecer las imágenes captadas desde el mar por los palistas y ofrecerlas a la organización.
