Hem començat el taller de pales groelandesas. Farem pales de cedre vermell americà amb la tècnica Cunningham. Ja hem pres les mesures i fet els primers corts en la fusteria ... ara tot és fa absolutament manual.Després de 4 Dissabtes de treball, hem fet disset pales groelandesas.
divendres, 14 de gener del 2011
dilluns, 10 de gener del 2011
V Transfreu Sant Elm - 2011
Bona tarda a tothom
El pasat 15 i 16 de Gener de 2011 hem cel.lebrarà la V Transfreu Sant Elm, concentració de caiac de mar a la platja de Lloret de Mar a on ens retrovarem tots els caiacs de la zona.
PROGRAMA
DISSABTE 15/1/11
Sopar a les 20:30 Pasta-Party
DIUMENGE 16/1/11
8:30 A 10:00 Repartiment d’acreditacions i carta de navegació. Esmorzar amb xocolata.
10:00 Sortida dels Caiacs i el catamarà direcció Cala Morisca.
Lloret de Mar: 41º42’00.47’’N – 2º51’13.54’’E
Distància (anada i tornada) 8 km.
A l’anada anirem entre les roques (freus) fins arribar a Cala Morisca. Allà pararem uns 15 minuts per descansar. Tornarem en línia recta fins arribar a Lloret de Mar.
12:30 Arribada a Lloret de Mar.
13:30 Dinar a la carpa. Sorteig de premis entre els participants. Entre els palista sorteig d´un KAYAK
16:30 Fi de la V Transfreu Sant Elm
NOTA: “Freu” és el nom que li donen els pescadors de la zona, als passos que hi han entre les roques.
REGLAMENT
- Cada palista es durà el seu propi material.
- És obligatori l’ús de l’armilla salvavides, càmeres estanques en el caiac i línia de vida.
- Els menors d’edat, han d’anar acompanyats d’un adult.
- La organització declina tota responsabilitat a possibles perjudicis que la proba pogués ocasionar a participants, embarcacions o tercers.
- Cada palista sap quins són els seus límits, per tant, és responsable del que li pugui passar.
- La organització es reserva el dret de modificar, anular o decidir davant de qualsevol imprevist.
- Els palistes, només per participar, accepten tots els punts d’aquest reglament.
Comité organitzador de la V Transfreu Sant Elm.
Secció de Caiac de Mar del CEL
Passeig Camprodón i Arrieta 4
17310 Lloret de Mar
e-mail: info@transfreu.com
Telf: 972.364.192
El pasat 15 i 16 de Gener de 2011 hem cel.lebrarà la V Transfreu Sant Elm, concentració de caiac de mar a la platja de Lloret de Mar a on ens retrovarem tots els caiacs de la zona.
PROGRAMA
DISSABTE 15/1/11
Sopar a les 20:30 Pasta-Party
DIUMENGE 16/1/11
8:30 A 10:00 Repartiment d’acreditacions i carta de navegació. Esmorzar amb xocolata.
10:00 Sortida dels Caiacs i el catamarà direcció Cala Morisca.
Lloret de Mar: 41º42’00.47’’N – 2º51’13.54’’E
Distància (anada i tornada) 8 km.
A l’anada anirem entre les roques (freus) fins arribar a Cala Morisca. Allà pararem uns 15 minuts per descansar. Tornarem en línia recta fins arribar a Lloret de Mar.
12:30 Arribada a Lloret de Mar.
13:30 Dinar a la carpa. Sorteig de premis entre els participants. Entre els palista sorteig d´un KAYAK
16:30 Fi de la V Transfreu Sant Elm
NOTA: “Freu” és el nom que li donen els pescadors de la zona, als passos que hi han entre les roques.
REGLAMENT
- Cada palista es durà el seu propi material.
- És obligatori l’ús de l’armilla salvavides, càmeres estanques en el caiac i línia de vida.
- Els menors d’edat, han d’anar acompanyats d’un adult.
- La organització declina tota responsabilitat a possibles perjudicis que la proba pogués ocasionar a participants, embarcacions o tercers.
- Cada palista sap quins són els seus límits, per tant, és responsable del que li pugui passar.
- La organització es reserva el dret de modificar, anular o decidir davant de qualsevol imprevist.
- Els palistes, només per participar, accepten tots els punts d’aquest reglament.
Comité organitzador de la V Transfreu Sant Elm.
Secció de Caiac de Mar del CEL
Passeig Camprodón i Arrieta 4
17310 Lloret de Mar
e-mail: info@transfreu.com
Telf: 972.364.192
dijous, 9 de desembre del 2010
Érase una vez un club
Ya tiempo atrás, los kayakistas de mar hemos recorrido el Cap de Creus. Y desde luego como parada hemos estado en más de una ocasión en los límites de los predios de lo que fué el proyecto Club Mediterrané. Sin ser ajenos a las dudas e inquietudes sobre qué pasó o qué pasaba allí.
 |
| Club Méditerranée |
El pasado 12 de Noviembre. Televisión española, pasa a travez de su programa El escarabajo verde, el documental Érase una vez un club (ver video). En el cual nos anuncian que a partir del 2011 será accesible al público un territorio que siempre hemos contemplado desde la distancia y del cual agradecemos poder ahora disfrutar.
Tal y como se cita en la web de rtve, podremos por fin conocer más a fondo los "parajes de Tudela, situado en una de las zonas más visitadas de la Costa Brava, y parada "indispensable" en la ruta que los turistas hacen por Cadaqués, Port Lligat (Casa de Dalí), Cabo de Creus y Port de la Selva. Lo que más preocupa son las consecuencias del tránsito de decenas de miles de vehículos particulares, especialmente en los meses de julio y agosto."
Dejamos ahora nuestra experiencia en la zona, mediante un archivo fotográfico de cuando pasamos por este lugar y lo que vimos en el kaiak de mar (verano de 2008).
Siempre somos concientes de la importancia de respetar el medio natural, resaltamos su belleza, pero también revindicamos el derecho a ver, conocer y disfrutar del medio natural sostenidamente. Es gratificante ahora saber que muy pronto podremos ver y si se da el caso, ayudar a la continua recuperación de este espacio natural.
Siempre somos concientes de la importancia de respetar el medio natural, resaltamos su belleza, pero también revindicamos el derecho a ver, conocer y disfrutar del medio natural sostenidamente. Es gratificante ahora saber que muy pronto podremos ver y si se da el caso, ayudar a la continua recuperación de este espacio natural.
dimarts, 23 de novembre del 2010
Marnaton Garraf - Sitges
El pasado 2 de octubre se celebró la I Marnaton Garraf - Sitges 10 Km.
En ella también estuvo como en la edición del año pasado la sección de Caiac de la AEC.
 |
| Imágen propiedad de: http://www.marnaton.com |
Hay muy buen material audivisual, tanto en la web oficial de la marnatón, como en la de sus patrocinadores y colaboradores.
Los recuerdos son numerosos, en especial para aquellos que por primera vez disfrutaron de esta experiencia dando su apoyo voluntario a los nadadores desde el Caiac.
Los nuevos colaboradores y los que repiten experiencia, se asombran de del esfuerzo de los participantes y en medio de la placentera compañía disfrutamos animando, apoyando y orientando a los nadadores mediante la "Autovía de caiacs de mar" en pro de evitar nadadores dispersos, exautos y perdidos por el mar.
Queda agradecer también a la organización no solo el hacernos partícipes de la actividad, sino también por incluir a los palistas dentro del archivo visual del evento, finelmente deseamos ofrecer las imágenes captadas desde el mar por los palistas y ofrecerlas a la organización.
dijous, 14 d’octubre del 2010
SÍ, HO HEM ACONSEGUIT!!
La secció de caiacs de l’Agrupa ha donat la volta a l’illa de Menorca del 13 al 22 d’agost.
Han estat un total real de 203 km, 8 dies de ruta, moltes hores de rem i un cúmul d’emocions inoblidables…Tot va començar amb una frase engrescadora d’en Santi: I tant que ho podeu fer!…i així es va iniciar l’aventura.
Exercicis matinals d'escalfament (foto: Sònia Celades)
Volta a Menorca en caiac (foto: Sònia Celades)
Els preparatius complicats, però la il·lusió pel repte, ho va facilitar força (us imagineu empaquetar tot el necessari per ser autònoms 10 dies en farcells de soldat de 22 x 75 cm? Uff! Sí, sí, estressant, però assolible. Tres reunions prèvies, a mans dels entesos de l’Agrupa, van marcar-nos el nord i la paciència tot anar fent bosses i bossetes estanques ens varen dur a la terminal de Balearia el dia 12 d’agost a la tarda per lliurar el material al cotxe i remolc que duia els caiacs i acomiadar la part del grup que viatjava cap a Menorca en vaixell, la resta s’hi sumaria l’endemà després d’uns 30 minuts de vol.
Partiren 14 caiacs, finalment ben carregats, del Portet d’en Pons a Biniancolla (sota l’atenta mirada dels veïns, que estudiaven encuriosits les maniobres des de quarts de nou fins quarts d’una que vàrem partir sota el xiulet d’un intimidador vent de nord), per arribar-hi 9 dies més tard més morenos, cansats, salats, afamats per menjar qualsevol cosa no enllaunada o empaquetada i molt, molt satisfets.
(foto: Gasull-Celades)
Menorca viscuda a ran d’aigua, dins del petit caiac ha estat impressionant. Quan et sents menut i un xic indefens canvia la visió de les coses: tan propers tot es viu més intens. S’illa és tan diferent de nord a sud, d’est a oest, cada milla t’oferia noves sorpreses: les roques de tots colors, des del blanc intens al negre més profund o el vermell ferrós... no només et feia intuir els orígens geològics, sinó més aviat somiar per la provocació de les seves capritxoses formes. Si li sumem el nostre mediterrani camaleònic, que a tota hora canviava de colors, el resultat era excitant i relaxant a l’hora: gris platejat, blau turquesa, blau intens, amb pinzellades daurades a s’hora baixa... I això sí, sempre ple de vida: tan sincera i transparent se’ns ha mostrat "s’aigo" (l’aigua en boca dels menorquins) que hem vist forces habitants marins: meduses (en vàrem comptar més de 600!), peixos voladors, crancs, estrelles, anemones, posidònies... I també, val a dir, que des de la costa altres animals ens miraven recelosos: cabres, gavines, aguilots, cormorans i algun altre turista que s’acostava per saber com ens ho fèiem per dormir, menjar, dutxar-nos, per què dúiem la placa solar...
(foto: Gasull-Celades)
És curiós, ben aviat el grup es va harmonitzar naturalment: els bioritmes personals interactuant: uns donant preses i d’altres “apianant”, fins aconseguir que mirant al cel sabíem si era hora de sortir, d’esperar, descansar o cantar el pin pam sota les espurnes titil·lants dels estels de les nits vora la mar acompanyats pel clàssic cremat i fins i tot veure els espectacles de pallassos i titelles a mans dels artistes del grup... En ruta el silenci només destorbat pel vent, les ones amb el seu diàleg misteriós amb el litoral i el rítmic paladeig dels nostres rems i alguna que d’altre melodia entonada pel menuts de la colla o instruccions de reagrupament o com fer la ferradura per remar més eficientment...
(foto: Gasull-Celades)
Gràcies als monitors la ruta ha esta un èxit: el càlcul d’hores de rem i descans d’acord la previsió del temps, les parades, les cales on pernoctar. A ells els volem agrair la seva dedicació. Tot i que a partir d’ara els “No,no, si només són 20 minuts”, “però si al girar aquest cap ja no hi hauran ones” i similars, s’assimilaran amb certes reserves... sí que t’he de dir però que confiarem novament en qualsevol nova proposició d’aquesta meravellosa secció: on ens portes ara Santi??
(foto: Gasull-Celades)
Finalment agrair immensament el suport de terra dels nostres ambaixadors menorquins en Jacky, John i Maite (dels quals, a més, alguna cosa hem après dels seu dolç ratllar...) d’en Xavi, Anna i fills, dels partes meteorològics, la Maria Teresa i de l’incondicional suport d’en Robert. A tots vosaltres moltes gràcies pel vostre somriure, tan reconfortant, quan t’apropes a terra cansat després d’unes quantes hores a mar.
Sònia Celades
dimarts, 5 d’octubre del 2010
15 dies a GROENLÀNDIA
Aquest és el meu tercer estiu solcant els mars en un caiac, una aventura que va començar a Finlàndia l'estiu del 2008. L'origen de la meva afició té nom: Santiago Rodríguez, en Santi per a tots nosaltres.
De la mateixa manera, el culpable de que jo arribés un 14 d'agost a Narsarsuaq (Sud de Groenlàndia) és en Santi, a qui mai li podré agrair prou que m'empenyés a una aventura que en un principi em semblava difícil i una mica perillosa, res més lluny de la realitat.
El fet que els meus guies havien de ser Xavier Knorr, a qui vaig conèixer a Peníscola, i Isma, amb el qual vaig navegar per les illes Allande, em van fer prendre la decisió d'arribar a l'illa més gran del món. "Pensat i Fet" (com diem els valencians), el 13 d'agost vaig partir amb na Rocío i en Miguel, de l'Agrupació, rumb a Islàndia, escala necessària per arribar a Groenlàndia.
Tot a Groenlàndia és diferent, des del seu petit aeroport en el que sembla haver-s'hi detingut el temps, fins el seu mar quallat d'icebergs, que per aquesta aficionada al caiac ha estat el més impressionant.
L'arribada a Narsaq, on hi ha els hangars amb els caiacs va ser en una zòdiac immensa que et permetia endevinar tot el que anaves a veure en aquesta travessia per l'Àrtic.
Els dies de preparació de la travessa a Narsaq van ser degudament amanits al final de la jornada amb aquesta medicina que prepara artesanalment en Santi per a tots els caiaquistes, el seu aiguardent debrisa medicinal que havia arribat degudament amagat a les motxilles de'n Miguel, Rocío i la meva des de l'aeroport del Prat.
Després de comprimir tot el nostre equipatge, estris, menjar, tenda i sac de dormir en aquests diminuts “tambutxos”, que en els caiacs dobles són el doble de petits, salpem cap a la nostra aventura àrtica, travessant l'illa de Tuqttutoq, per arribar al capdavant de la glacera, caminar pel gran inlandsis, descansar al campament de Fletanes i tornar a Narsaq envoltant l'illa de l'Orella.
Molt al contrari del que pugui semblar, la navegació a Groenlàndia és més senzilla que en el nostre càlid Mediterrani, o bé vam tenir sort i algun gran esperit, "Kivitok", com allà en diuen, va tenir cura de nosaltres protegint-nos del vent i de les pluges, que a penes van aparèixer en els catorze dies de navegació. Vam tenir l'oportunitat de banyar-nos en una platgeta amb un sol esplèndid, només la presència d'un gran iceberg darrere nostre feia sospitar que no estàvem al Carib.
Xavier, el nostre guia, ens va transmetre el seu amor per aquesta terra inhòspita i alhora amable, que va descobrir fa vuit anys. Amb les seves xerrades ens hem acostat a la cultura inuit i també a la viking.
Hem pogut veure foques, marsopes, guineus, caribús, només ens ha faltat albirar una balena, però sempre cal deixar una cosa que serveixi d'excusa per a tornar.
El meu gran somni de veure una aurora boreal es va complir, encara que com totes les coses que mereixen la pena, es va fer esperar. La primera oportunitat va arribar en format blanc i negre, i no va agradar molt al grup per la qual cosa vam haver d'esperar una mica fins que una nit amb els crits d'Aurora! Vam sortim tots de les tendes per contemplar com el cel era recorregut per uns núvols dansaires de color verd brillant amb espurnes morades i grogues. I aquesta aurora verd sí que va deixar satisfet el grup.
El més fascinant de navegar a Groenlàndia és el fet de fer-ho entre icebergs i de vegades sobre gel. No et canses de veure'ls, cada un és diferent, n'hi ha de tots els colors, des del blanc al verd maragda, passant pel blau intens, i les seves formes són capritxoses.L'única precaució és no acostar-t'hi, donada la seva inestabilitat, fet que comprovem diverses vegades, veient i escoltant com queien, es submergien, emergien i desapareixien o canviaven de mida i forma.
Dormir davant de la glacera va ser una altra de les experiències màgiques, escoltant el soroll del gel al trencar i veient sortir el sol per l'inlandsis.
Podria escriure pàgines i pàgines intentant explicar la meva aventura àrtica, però no podria descriure l'ambient de companyonia que va sorgir del fred, convertint cada minut, cada hora, en una experiència irrepetible. Gràcies Rocío, Miquel, Alfonso (el sevillà), Iciar, Alfonso (el madrileny), Noèlia, Ferran, Xavier, Ivan, Xavier i Isma per aquests moments inoblidables que portaré sempre amb mi.
Esther Nieto
Un bany "refrescant" amb icebergs (foto: Miquel Vives)
De la mateixa manera, el culpable de que jo arribés un 14 d'agost a Narsarsuaq (Sud de Groenlàndia) és en Santi, a qui mai li podré agrair prou que m'empenyés a una aventura que en un principi em semblava difícil i una mica perillosa, res més lluny de la realitat.
El fet que els meus guies havien de ser Xavier Knorr, a qui vaig conèixer a Peníscola, i Isma, amb el qual vaig navegar per les illes Allande, em van fer prendre la decisió d'arribar a l'illa més gran del món. "Pensat i Fet" (com diem els valencians), el 13 d'agost vaig partir amb na Rocío i en Miguel, de l'Agrupació, rumb a Islàndia, escala necessària per arribar a Groenlàndia.
Tot a Groenlàndia és diferent, des del seu petit aeroport en el que sembla haver-s'hi detingut el temps, fins el seu mar quallat d'icebergs, que per aquesta aficionada al caiac ha estat el més impressionant.
L'arribada a Narsaq, on hi ha els hangars amb els caiacs va ser en una zòdiac immensa que et permetia endevinar tot el que anaves a veure en aquesta travessia per l'Àrtic.
Els dies de preparació de la travessa a Narsaq van ser degudament amanits al final de la jornada amb aquesta medicina que prepara artesanalment en Santi per a tots els caiaquistes, el seu aiguardent debrisa medicinal que havia arribat degudament amagat a les motxilles de'n Miguel, Rocío i la meva des de l'aeroport del Prat.
Després de comprimir tot el nostre equipatge, estris, menjar, tenda i sac de dormir en aquests diminuts “tambutxos”, que en els caiacs dobles són el doble de petits, salpem cap a la nostra aventura àrtica, travessant l'illa de Tuqttutoq, per arribar al capdavant de la glacera, caminar pel gran inlandsis, descansar al campament de Fletanes i tornar a Narsaq envoltant l'illa de l'Orella.
Molt al contrari del que pugui semblar, la navegació a Groenlàndia és més senzilla que en el nostre càlid Mediterrani, o bé vam tenir sort i algun gran esperit, "Kivitok", com allà en diuen, va tenir cura de nosaltres protegint-nos del vent i de les pluges, que a penes van aparèixer en els catorze dies de navegació. Vam tenir l'oportunitat de banyar-nos en una platgeta amb un sol esplèndid, només la presència d'un gran iceberg darrere nostre feia sospitar que no estàvem al Carib.
Xavier, el nostre guia, ens va transmetre el seu amor per aquesta terra inhòspita i alhora amable, que va descobrir fa vuit anys. Amb les seves xerrades ens hem acostat a la cultura inuit i també a la viking.
Hem pogut veure foques, marsopes, guineus, caribús, només ens ha faltat albirar una balena, però sempre cal deixar una cosa que serveixi d'excusa per a tornar.
Foca groenlandesa (foto: Miquel Vives)
El meu gran somni de veure una aurora boreal es va complir, encara que com totes les coses que mereixen la pena, es va fer esperar. La primera oportunitat va arribar en format blanc i negre, i no va agradar molt al grup per la qual cosa vam haver d'esperar una mica fins que una nit amb els crits d'Aurora! Vam sortim tots de les tendes per contemplar com el cel era recorregut per uns núvols dansaires de color verd brillant amb espurnes morades i grogues. I aquesta aurora verd sí que va deixar satisfet el grup.
El més fascinant de navegar a Groenlàndia és el fet de fer-ho entre icebergs i de vegades sobre gel. No et canses de veure'ls, cada un és diferent, n'hi ha de tots els colors, des del blanc al verd maragda, passant pel blau intens, i les seves formes són capritxoses.L'única precaució és no acostar-t'hi, donada la seva inestabilitat, fet que comprovem diverses vegades, veient i escoltant com queien, es submergien, emergien i desapareixien o canviaven de mida i forma.
Dormir davant de la glacera va ser una altra de les experiències màgiques, escoltant el soroll del gel al trencar i veient sortir el sol per l'inlandsis.
L'Esther amb dos trofeus
Podria escriure pàgines i pàgines intentant explicar la meva aventura àrtica, però no podria descriure l'ambient de companyonia que va sorgir del fred, convertint cada minut, cada hora, en una experiència irrepetible. Gràcies Rocío, Miquel, Alfonso (el sevillà), Iciar, Alfonso (el madrileny), Noèlia, Ferran, Xavier, Ivan, Xavier i Isma per aquests moments inoblidables que portaré sempre amb mi.
Esther Nieto
divendres, 17 de setembre del 2010
Fotos Groenlandia en kayak 2010
Aquí teneís el álbum web de fotografías del viaje "Kayak Groenlandia 2010" en Picasa.
Saludos,
Miguel Vives
dilluns, 13 de setembre del 2010
Gorges del Tarn i del Orb
24, 25 i 26 de setembre de 2010
Aquesta vegada aprofitarem els 3 dies per arribar-nos a les gorges du Tarn al Parc Nacional des Cévennes, per després aprofitar i de tornada, baixar fins les Gorges del riu Orb.
No es necessari tenir coneixements d’aigües braves i són aptes per a tots els públics, ademés de disfrutar un munt sobre el riu.
PROGRAMA
Divendres: ens dirigirem cap a França, a les Gorges du Tarn. Dormirem a un càmping abans de arribar a Sainte-Enimie.
Dissabte: farem el recorregut per les Gorges du Tarn, amb la fascinació de fer un recorregut únic i espectacular, entre parets i engorjats.
Diumenge: farem el recorregut pel canó de les gorges del riu Orb. Diversió garantitzada!!. Desprès, tornarem cap a casa.
Data: 24,25 i 26 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 22 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dimarts, 31 d’agost del 2010
Illes Medes i el Montgri (11 i 12 de setembre 2010)
Aquesta vegada...si el temps acompanya, podrem fer un recorregut de cap de setmana a les Illes Medes, una àrea protegida ideal per recorre-la en caiac que no vam poder visitar al juliol pel vent (realitzant una sortida alternativa de Sant Feliu de Guixols a Tossa de Mar).
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delita-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Montgó, per buscar lloc no massa lluny, peró una mica apartat, per on dormir i fer un bivac.
Diumenge
Sortim de Cala Montgó, per fer un recorregut per les cales i tornar a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 11 i 12 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 9 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delita-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Montgó, per buscar lloc no massa lluny, peró una mica apartat, per on dormir i fer un bivac.
Diumenge
Sortim de Cala Montgó, per fer un recorregut per les cales i tornar a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 11 i 12 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 9 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
divendres, 16 de juliol del 2010
Blog del Isma
Hola
He incorporado el blog del Isma (El Petit Aventurer) a los blogs seguidos de la columna de la derecha. Así podremos consultarlo fácilmente en cuanto lo actualice, con noticias frescas de su aventura en Groenlandia.
Evaristo Quiroga.
He incorporado el blog del Isma (El Petit Aventurer) a los blogs seguidos de la columna de la derecha. Así podremos consultarlo fácilmente en cuanto lo actualice, con noticias frescas de su aventura en Groenlandia.
Evaristo Quiroga.
dijous, 15 de juliol del 2010
Illes Medes i el Montgri (25 de juliol 2010)
A aquesta sortida coneixerem les Illes Medes, una àrea protegida ideal per recorre-la en caiac.
PROGRAMA
Diumenge sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delitar-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Pedrosa per tornar de nou a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 25 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 22 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
PROGRAMA
Diumenge sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delitar-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Pedrosa per tornar de nou a l’Estartit.
Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.
Data: 25 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 22 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dimarts, 6 de juliol del 2010
Reinicio del contador de visitas
Por un problema que desconozco, a mediados del mes pasado, se desconfiguro/rompio el contador de este blog.
He conseguido reactivarlo, pero perdiendo los registros estadísticos anteriores y de este ultimo mes.
Cuando el contador se bloqueo llevamos 4.629 visitas, y al ritmo normal de consultas tendríamos que estar a punto de alcanzar las primeras 5.000 visitas (todo un reto para nuestro reciente blog). He reiniciado un nuevo contador, con 4.800 visitas (que debemos haber superado de sobras en el tiempo transcurrido).
También he podido localizar las estadisticas del contactor antiguo, para poder seguir analizando las visitas durante el año 2010, conjuntamente con el nuevo contador.
Evaristo Quiroga
He conseguido reactivarlo, pero perdiendo los registros estadísticos anteriores y de este ultimo mes.
Cuando el contador se bloqueo llevamos 4.629 visitas, y al ritmo normal de consultas tendríamos que estar a punto de alcanzar las primeras 5.000 visitas (todo un reto para nuestro reciente blog). He reiniciado un nuevo contador, con 4.800 visitas (que debemos haber superado de sobras en el tiempo transcurrido).
También he podido localizar las estadisticas del contactor antiguo, para poder seguir analizando las visitas durante el año 2010, conjuntamente con el nuevo contador.
Evaristo Quiroga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)