diumenge, 17 d’abril de 2011

SORTIDA CAIAC AL PANTÀ DE LA LLOSA DEL CAVALL I CONGOST DE MONTREBEI 2 I 3 D’ABRIL

Mentre s’aixeca un dia radiant, ens anem trobant ja els primers cotxes carregats amb caiacs: anem bé i som a prop del destí, el pantà de La llosa del cavall.
Ja hi som, estirem les cames i observem el paisatge que ens rodeja, això promet!  Descarreguem els caiacs a la vora del pantà, em pregunto què és aquesta espècie de palla blanca que el rodeja, no ho hem vist mai...encara segueixo en el misteri. Fent maniobra amb un dels cotxes patim un petit accident... mentre uns busquen un recanvi de “manguito”, uns altres, amb l’excusa de fer un cafè, esmorzem una torrada de bull blanc tremenda (prenem nota del lloc).
I ja naveguem! En Francesc ens va explicant algunes coses sobre la zona i el pantà, n’és un bon coneixedor. Entre altres curiositats naturals, ens trobem amb un festival de granotes mai vist...
Dinem a la vora del pantà, en un prat verd, sota la persistent mirada d’unes vaques amb una bona cornamenta, massa samarretes vermelles al grup i estem d’esquena…
A la tarda es decideix entre tots canviar de rumb, i ens dirigim al Congost de Montrebei (anys feia que ho tenia pendent, en caiac!)
I a la nit, per fi, al voltant del foc i sota un cel net i estrellat, dos grans moments: les cuixes d’ànec de l’Óscar, i el famós cremat del que tan m’havien parlat, el cremat que ens ha preparat en Santi. Ens anem passant la tassa centenària en el que és un ritual iniciàtic per la Patri i per mi. Hi ha algun forat negre en el qual s’encalla la tassa…eh Patri?
Després de veure varies “estrelles fugaces” (uns més que altres...ehem), de sobte ja no en veiem ni una, o s’ha tapat o ja és hora de retirar…ja ens arriben alguns roncs de les tendes.
L’endemà ens espera un dia gris, tebi i tranquil, i un pantà com un mirall, que sembla talment que remem per damunt les altes parets que ens envolten. Absolutament espectacular. Els que es coneixen el lloc com el palmell de la seva mà, ens ensenyen alguns racons amagats, un luxe tenir uns guies com aquests.
Ens acomiadem amb un bikini de veritat, com ha de ser.
A la tercera va la vençuda, i ja em declaro fan incondicional del caiac. Espero tornar aviat, entre altres queda pendent una nocturna, i provar el bikini amb ous. Sense “resquemor”.
Ha estat un molt bon cap de setmana, fins la propera companys!
Nausica Ayma