dijous, 9 de desembre de 2010

Érase una vez un club

Ya tiempo atrás, los kayakistas de mar hemos recorrido el Cap de Creus. Y desde luego como parada hemos estado en más de una ocasión en los límites de los predios de lo que fué el proyecto Club Mediterrané. Sin ser ajenos a las dudas e inquietudes sobre qué pasó o qué pasaba allí.

Club Méditerranée
El pasado 12 de Noviembre. Televisión española, pasa a travez de su programa El escarabajo verde, el documental Érase una vez un club (ver video). En el cual nos anuncian que a partir del 2011 será accesible al público un territorio que siempre hemos contemplado desde la distancia y del cual agradecemos poder ahora disfrutar.

Tal y como se cita en la web de rtve, podremos por fin conocer más a fondo los "parajes de Tudela, situado en una de las zonas más visitadas de la Costa Brava, y parada "indispensable" en la ruta que los turistas hacen por Cadaqués, Port Lligat (Casa de Dalí), Cabo de Creus y Port de la Selva. Lo que más preocupa son las consecuencias del tránsito de decenas de miles de vehículos particulares, especialmente en los meses de julio y agosto."

Dejamos ahora nuestra experiencia en la zona, mediante un archivo fotográfico de cuando pasamos por este lugar y lo que vimos en el kaiak de mar (verano de 2008).

Siempre somos concientes de la importancia de respetar el medio natural, resaltamos su belleza, pero también revindicamos el derecho a ver, conocer y disfrutar del medio natural sostenidamente. Es gratificante ahora saber que muy pronto podremos ver y si se da el caso, ayudar a la continua recuperación de este espacio natural.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Marnaton Garraf - Sitges

El pasado 2 de octubre se celebró la I Marnaton Garraf - Sitges 10 Km.

Imágen propiedad de: http://www.marnaton.com
En ella también estuvo como en la edición del año pasado la sección de Caiac de la AEC.

Hay muy buen material audivisual, tanto en  la web oficial de la marnatón, como en la de sus patrocinadores y  colaboradores.

Los recuerdos son numerosos, en especial para aquellos que por primera vez disfrutaron de esta experiencia dando su apoyo voluntario a los nadadores desde el Caiac.

Los nuevos colaboradores y los que repiten experiencia, se asombran de  del esfuerzo de los participantes y en medio de la placentera compañía disfrutamos animando, apoyando y orientando a los nadadores mediante la "Autovía de caiacs de mar" en pro de evitar nadadores dispersos, exautos y perdidos por el mar.

Queda agradecer  también  a la organización no solo el hacernos partícipes de la actividad, sino también por incluir a los palistas dentro del archivo visual del evento, finelmente deseamos ofrecer las imágenes captadas desde el mar por los palistas y ofrecerlas a la organización.



Propiedad de: Marnaton

dijous, 14 d’octubre de 2010

SÍ, HO HEM ACONSEGUIT!!

La secció de caiacs de l’Agrupa ha donat la volta a l’illa de Menorca del 13 al 22 d’agost.
Han estat un total real de 203 km, 8 dies de ruta, moltes hores de rem i un cúmul d’emocions inoblidables…Tot va començar amb una frase engrescadora d’en Santi: I tant que ho podeu fer!…i així es va iniciar l’aventura.
 

 Exercicis matinals d'escalfament (foto: Sònia Celades)

Una amalgama ben curiosa. Ens vàrem agrupar en 4 famílies per facilitar les tasques de proveïment: els Rodríguez (Laura, Anna i Santi), els Thorson (Guillem, Montse i Leif), els Gasull (Laia, Albert, Montse, Joan i Sònia) i els “Tutifruti” —nom atribuït pels menuts de la colla atès que hi havia molts cognoms— (Cristina, Emma, Ferran, Marta, Alejandro, Xavier, Carol i Evaristo).
 

 Volta a Menorca en caiac (foto: Sònia Celades)

Els preparatius complicats, però la il·lusió pel repte, ho va facilitar força (us imagineu empaquetar tot el necessari per ser autònoms 10 dies en farcells de soldat de 22 x 75 cm? Uff! Sí, sí, estressant, però assolible. Tres reunions prèvies, a mans dels entesos de l’Agrupa, van marcar-nos el nord i la paciència tot anar fent bosses i bossetes estanques ens varen dur a la terminal de Balearia el dia 12 d’agost a la tarda per lliurar el material al cotxe i remolc que duia els caiacs i acomiadar la part del grup que viatjava cap a Menorca en vaixell, la resta s’hi sumaria l’endemà després d’uns 30 minuts de vol.

Partiren 14 caiacs, finalment ben carregats, del Portet d’en Pons a Biniancolla (sota l’atenta mirada dels veïns, que estudiaven encuriosits les maniobres des de quarts de nou fins quarts d’una que vàrem partir sota el xiulet d’un intimidador vent de nord), per arribar-hi 9 dies més tard més morenos, cansats, salats, afamats per menjar qualsevol cosa no enllaunada o empaquetada i molt, molt satisfets.
 

 (foto: Gasull-Celades)

Menorca viscuda a ran d’aigua, dins del petit caiac ha estat impressionant. Quan et sents menut i un xic indefens canvia la visió de les coses: tan propers tot es viu més intens. S’illa és tan diferent de nord a sud, d’est a oest, cada milla t’oferia noves sorpreses: les roques de tots colors, des del blanc intens al negre més profund o el vermell ferrós... no només  et feia intuir els orígens geològics, sinó més aviat somiar per la provocació de les seves capritxoses formes. Si  li sumem el nostre mediterrani camaleònic, que a tota hora canviava de colors, el resultat era excitant i relaxant a l’hora: gris platejat, blau turquesa, blau intens, amb pinzellades daurades a s’hora baixa... I això sí, sempre ple de vida: tan sincera i transparent se’ns ha mostrat "s’aigo" (l’aigua en boca dels menorquins) que hem vist forces habitants marins: meduses (en vàrem comptar més de 600!), peixos voladors, crancs, estrelles,  anemones, posidònies... I també, val a dir, que des de la costa altres animals ens miraven recelosos: cabres, gavines, aguilots, cormorans i algun altre turista que s’acostava per saber com ens ho fèiem per dormir,  menjar, dutxar-nos, per què dúiem la placa solar...


 (foto: Gasull-Celades)

És curiós, ben aviat el grup es va harmonitzar naturalment: els bioritmes personals interactuant: uns donant preses i d’altres “apianant”, fins aconseguir que mirant al cel sabíem si era hora de sortir, d’esperar, descansar o cantar el pin pam sota les espurnes titil·lants dels estels de les nits vora la mar acompanyats pel clàssic  cremat i fins i tot veure els espectacles de pallassos i titelles a mans dels artistes del grup... En ruta el silenci  només destorbat pel vent, les ones amb el seu diàleg misteriós amb el litoral i el rítmic paladeig dels nostres rems i alguna que d’altre melodia entonada pel menuts de la colla o instruccions de reagrupament o com fer la ferradura per remar més eficientment...


 (foto: Gasull-Celades)

Gràcies als monitors la ruta ha esta un èxit: el càlcul d’hores de rem i descans d’acord la previsió del temps, les parades, les cales on pernoctar. A ells els volem agrair la seva dedicació. Tot i que a partir d’ara els “No,no, si només són 20 minuts”, “però si al girar aquest cap ja no hi hauran ones” i similars, s’assimilaran amb certes reserves... sí que t’he de dir però que confiarem novament en qualsevol nova proposició  d’aquesta meravellosa secció: on ens portes ara Santi??


  (foto: Gasull-Celades)

Finalment agrair immensament el suport de terra dels nostres ambaixadors menorquins en Jacky, John i Maite (dels quals, a més, alguna cosa hem après dels seu dolç ratllar...) d’en Xavi, Anna i fills, dels partes  meteorològics, la Maria Teresa i de l’incondicional suport d’en Robert. A tots vosaltres moltes gràcies pel  vostre somriure, tan reconfortant, quan t’apropes a terra cansat després d’unes quantes hores a mar.


Sònia Celades

dimarts, 5 d’octubre de 2010

15 dies a GROENLÀNDIA

Aquest és el meu tercer estiu solcant els mars en un caiac, una aventura que va començar a Finlàndia l'estiu del 2008. L'origen de la meva afició té nom: Santiago Rodríguez, en Santi per a tots nosaltres.


Un bany "refrescant" amb icebergs (foto: Miquel Vives)

De la mateixa manera, el culpable de que jo arribés un 14 d'agost a Narsarsuaq (Sud de Groenlàndia) és en Santi, a qui mai li podré agrair prou que m'empenyés a una aventura que en un principi em semblava difícil i una mica perillosa, res més lluny de la realitat.

El fet que els meus guies havien de ser Xavier Knorr, a qui vaig conèixer a Peníscola, i Isma, amb el qual vaig navegar per les illes Allande, em van fer prendre la decisió d'arribar a l'illa més gran del món. "Pensat i Fet" (com diem els valencians), el 13 d'agost vaig partir amb na Rocío i en Miguel, de l'Agrupació, rumb a Islàndia, escala necessària per arribar a Groenlàndia.

Tot a Groenlàndia és diferent, des del seu petit aeroport en el que sembla haver-s'hi detingut el temps, fins el seu mar quallat d'icebergs, que per aquesta aficionada al caiac ha estat el més impressionant.

L'arribada a Narsaq, on hi ha els hangars amb els caiacs va ser en una zòdiac immensa que et permetia  endevinar tot el que anaves a veure en aquesta travessia per l'Àrtic.

Els dies de preparació de la travessa a Narsaq van ser degudament amanits al final de la jornada amb aquesta medicina que prepara artesanalment en Santi per a tots els caiaquistes, el seu aiguardent debrisa medicinal que  havia arribat degudament amagat a les motxilles de'n Miguel, Rocío i la meva des de l'aeroport del Prat.

Després de comprimir tot el nostre equipatge, estris, menjar, tenda i sac de dormir en aquests diminuts “tambutxos”, que en els caiacs dobles són el doble de petits, salpem cap a la nostra aventura àrtica, travessant l'illa de Tuqttutoq, per arribar al capdavant de la glacera, caminar pel gran inlandsis, descansar al campament de Fletanes i tornar a Narsaq envoltant l'illa de l'Orella.

Molt al contrari del que pugui semblar, la navegació a Groenlàndia és més senzilla que en el nostre càlid Mediterrani, o bé vam tenir sort i algun gran esperit, "Kivitok", com allà en diuen, va tenir cura de nosaltres protegint-nos del vent i de les pluges, que a penes van aparèixer en els catorze dies de navegació. Vam tenir  l'oportunitat de banyar-nos en una platgeta amb un sol esplèndid, només la presència d'un gran iceberg darrere nostre feia sospitar que no estàvem al Carib.

Xavier, el nostre guia, ens va transmetre el seu amor per aquesta terra inhòspita i alhora amable, que va descobrir fa vuit anys. Amb les seves xerrades ens hem acostat a la cultura inuit i també a la viking.

Hem pogut veure foques, marsopes, guineus, caribús, només ens ha faltat albirar una balena, però sempre cal deixar una cosa que serveixi d'excusa per a tornar.


 Foca groenlandesa (foto: Miquel Vives)


El meu gran somni de veure una aurora boreal es va complir, encara que com totes les coses que mereixen la pena, es va fer esperar. La primera oportunitat va arribar en format blanc i negre, i no va agradar molt al grup per la qual cosa vam haver d'esperar una mica fins que una nit amb els crits d'Aurora! Vam sortim tots de les tendes per contemplar com el cel era recorregut per uns núvols dansaires de color verd brillant amb espurnes morades i grogues. I aquesta aurora verd sí que va deixar satisfet el grup.

El més fascinant de navegar a Groenlàndia és el fet de fer-ho entre icebergs i de vegades sobre gel. No et canses de veure'ls, cada un és diferent, n'hi ha de tots els colors, des del blanc al verd maragda, passant pel blau intens, i les seves formes són capritxoses.L'única precaució és no acostar-t'hi, donada la seva inestabilitat, fet que comprovem diverses vegades, veient i escoltant com queien, es submergien, emergien i desapareixien o canviaven de mida i forma.

Dormir davant de la glacera va ser una altra de les experiències màgiques, escoltant el soroll del gel al trencar i veient sortir el sol per l'inlandsis.


L'Esther amb dos trofeus

Podria escriure pàgines i pàgines intentant explicar la meva aventura àrtica, però no podria descriure l'ambient de companyonia que va sorgir del fred, convertint cada minut, cada hora, en una experiència irrepetible. Gràcies Rocío, Miquel, Alfonso (el sevillà), Iciar, Alfonso (el madrileny), Noèlia, Ferran, Xavier, Ivan, Xavier i  Isma per aquests moments inoblidables que portaré sempre amb mi.


Esther Nieto

divendres, 17 de setembre de 2010

dilluns, 13 de setembre de 2010

Gorges del Tarn i del Orb

24, 25 i 26 de setembre de 2010

Aquesta vegada aprofitarem els 3 dies per arribar-nos a les gorges du Tarn al Parc Nacional des Cévennes, per després aprofitar i de tornada, baixar fins les Gorges del riu Orb.

No es necessari tenir coneixements d’aigües braves i són aptes per a tots els públics, ademés de disfrutar un munt sobre el riu.




PROGRAMA
Divendres: ens dirigirem cap a França, a les Gorges du Tarn. Dormirem a un càmping abans de arribar a Sainte-Enimie.

Dissabte: farem el recorregut per les Gorges du Tarn, amb la fascinació de fer un recorregut únic i espectacular, entre parets i engorjats.

Diumenge: farem el recorregut pel canó de les gorges del riu Orb. Diversió garantitzada!!. Desprès, tornarem cap a casa.

Data: 24,25 i 26 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 22 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC 

dimarts, 31 d’agost de 2010

Illes Medes i el Montgri (11 i 12 de setembre 2010)

Aquesta vegada...si el temps acompanya, podrem fer un recorregut de cap de setmana a les Illes Medes, una àrea protegida ideal per recorre-la en caiac que no vam poder visitar al juliol pel vent (realitzant una sortida alternativa de Sant Feliu de Guixols a Tossa de Mar).



PROGRAMA

Dissabte
Sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delita-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Montgó, per buscar lloc no massa lluny, peró una mica apartat, per on dormir i fer un bivac.

Diumenge
Sortim de Cala Montgó, per fer un recorregut per les cales i tornar a l’Estartit.

Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.

Data: 11 i 12 de setembre de 2010
Reunió Informativa: 9 de setembre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

divendres, 16 de juliol de 2010

Blog del Isma

Hola
He incorporado el blog del Isma (El Petit Aventurer) a los blogs seguidos de la columna de la derecha. Así podremos consultarlo fácilmente en cuanto lo actualice, con noticias frescas de su aventura en Groenlandia.

Evaristo Quiroga.

dijous, 15 de juliol de 2010

Illes Medes i el Montgri (25 de juliol 2010)

A aquesta sortida coneixerem les Illes Medes, una àrea protegida ideal per recorre-la en caiac.




PROGRAMA

Diumenge sortirem de l’Estartit per enfilar-nos cap a les illes Medes, una meravella de la Natura, àrea protegida de especial interés biològic. Format per set illots i algun escull, podrem delitar-nos amb la bellesa de les seves parets, racons, freus i coves, a més del seu fons marí. Desprès, cap a cala Pedrosa per tornar de nou a l’Estartit.

Es tracta en principi de una sortida de dificultat mitjana, i com sempre pot dependre de les condicions climatològiques.

Data: 25 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 22 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dimarts, 6 de juliol de 2010

Reinicio del contador de visitas

Por un problema que desconozco, a mediados del mes pasado, se desconfiguro/rompio el contador de este blog.

He conseguido reactivarlo, pero perdiendo los registros estadísticos anteriores y  de este ultimo mes.

Cuando el contador se bloqueo llevamos 4.629 visitas, y al ritmo normal de consultas tendríamos que estar a punto de alcanzar las primeras 5.000 visitas (todo un reto para nuestro reciente blog). He reiniciado un nuevo contador, con 4.800 visitas (que debemos haber superado de sobras en el tiempo transcurrido).

También he podido localizar las estadisticas del contactor antiguo, para poder seguir analizando las visitas durante el año 2010, conjuntamente con el nuevo contador.

Evaristo Quiroga

dimarts, 29 de juny de 2010

Cotlliure (costa vermella)

Aquesta vegada....tornarem a intentar-ho!! Si les condiciones meteorològiques ens deixen!! Sortida per la
costa vermella, amb penya segats, cales i coves.






PROGRAMA

Tot dependrà de les condicions meteorològiques. El recoregut i la sortida pot variar segons el temps. Si pel temps no es poguès fer, estaria previst fer una sortida per la costa Brava.

Dissabte i Diumenge la travessa es fará tot recorreguent la costa, desde Banyuls fins a Llança (o viceversa). Es decidirá el punt de sortida segons el temps.

Travessa de nivell mitjà. Es fará nit a la platja tot fent bivac o portant tenda.

Data: 10 i 11 de juliol de 2010
Reunió Informativa: 8 de juliol de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dimecres, 12 de maig de 2010

Sortida de Lluna Plena al Congost del Doll (Camarasa) - 29 de maig 2010

En un cap de setmana de activitat...també podrem gaudir de la lluna plena, una experiència inoblidable i recomanable per tots i totes.

Lluna 29 de maig 2010

PROGRAMA

Es tracta de una sortida que pot combinar-se amb la sortida Tècnica del Curs de Iniciació a les Aigües Braves.

Dissabte arribada a Camarasa, ens trobarem a les 18:00 per apropar-nos al congost, on soparem al costat de l’aigua e iniciarem la excursió. Navegarem per aigües tranquil·les, tot resseguint el congost del Doll.

Dormirem a l’alberg de la Font Llonga, on podrem encarregar el esmorçar pel dia seguent. Podrem llavors continuar amb el curs Curs de Iniciació a les Aigües Braves o bé descansar una mica, per desprès tornar cap a casa.

A la reunió informativa ultimarem els detalls, i les possibilitats de combinació de ambdòs sortides.

Data: 29 de maig de 2010
Reunió Informativa: 27 d'octubre de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

Curs de iniciació a les Aigües Braves

Aquest mes la sortida tècnica mensual  sera un  curs d'aigües braves, que es desenvolupara a la  Noguera Pallaresa el 29 i 30 de maig.

Podrem arribar a fer-ho??? De veritat que es pot fer..…Sí, ens hem ficat en un curs de iniciació a les aigües braves, de un cap de setmana, amb instructors titulats.


Pràctica del passat 29 de maig de 2010.

 
PROGRAMA


Es tracta de una sortida que pot combinar-se amb la sortida de la lluna plena que farem (amb uns altres caiacs, aixó sí) per la nit…si ho aguantem!!

Dissabte: quedem pel matí i arribada a on s’impartirá el curs, al Noguera Pallaresa, on els instructors ens esperaran per un profitable cap de setmana. Ens ensenyaran les tècniques per poder navegar en aigües braves. Es tracta de un curs adreçat a un nivell de iniciació. Llogarem el material específic per aigües braves.
Per la tarda i si hi ha ganes i força, podrem apuntar-nos a la sortida de lluna plena. Dormirem a l’alberg de la Font Llonga.

Diumenge:
Continuem amb el curs. Es tracta de un curs força complet, de duració de dos dies, des-de el matí a la tarda. Molt intensos.

A la reunió informativa ultimarem els detalls, i les possibilitats de combinació de ambdòs sortides (sotida de lluna plena).

Es molt recomanable portar neopré pel cos. A la sortida informativa, podrem informar d’on es pot llogar el material de neopré.

Data: 29 i 30 de maig de 2010
Reunió Informativa: 27 de maig de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dimarts, 11 de maig de 2010

Les Calanques ( Marsella, Costa Blava)

22-23-24 maig de 2010

Aprofitant el pont de la Segona Pasqua, enfilarem els caiacs cap a terres franceses, tot arribant a la costa Blava, mítica pels seus paisatges. Passarem uns dies entre cales, illes i penya segats impressionants.


Foto: Luc Viatur www.lucnix.be

PROGRAMA
En funció de la previsió metereològica, s’acabaran de decidir les sortides, totes elles de un nivell mitjá.

Dissabte: arribada a la zona de Les Calanques, prop de Marsella. Sortida per la zona en caiac (costa, illa de La Riou, etc)

Diumenge: recorregut de Marsella a Cassis, tot gaudint de un recorregut entre penya-segats altius e impressionants.

Dilluns: Segona travessa de mig dia per la zona (costa, illa de La Riou, etc). En acabar, tornarem cap a Barcelona.

A la reunió informativa ultimarem els detalls d'horaris, punt de trobada, i les possibilitats viables per fer aquest recorregut. Es confirmará també el tipus d’allotjament, si alberg o acampada en càmping. Així com els detalls de la navegació.

Data: 22-23-24 de maig de 2010
Reunió Informativa: 20 de maig de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dilluns, 10 de maig de 2010

Semana Santa 2010 en kayak: Hoces de Duratón/Sepúlveda/Segovia

A las 9 de la mañana del jueves de semana santa, y puntuales como un reloj Cristina y Carles pican al timbre de casa, con cara de sueño pero sonrisa de oreja a oreja y mirada alegre. ¡Por fin kayak¡, por un motivo u otro, todos tenemos unas ganas tremendas de empezar estas mini vacaciones, alejarnos de Barcelona y conocer una zona de España totalmente desconocida que nos sorprendería mas adelante muy gratamente.



Inciamos el viaje y durante el trayecto nos "tropezamos" con Santi, y el remolque con los caiacs a un lado de la autopista, ¡buff¡, por suerte podemos parar en seguida y vemos que todos estan bien, todos menos la furgoneta que no anda muy fina. Como suele pasar, en los viajes, los imprevistos tienen que estar presentes sinó no hay emoción. Al menos nos hemos encontrado¡ y tambien otro coche con Alicia, Ramoni, Cristina y José, han pasado poco antes y aunque sin poder pararse estan al caso de la situación. Bueno, multiples llamadas a casas de alquiler, para furgonetas, con remolque, sin remolque, y nada el caso es que estamos en Semana Santa y con eso se dice todo. La grua por fin llega y lleva a la furgo y remolque al taller, no ha habido manera de localizar "algo" que transporte caiacs, por lo que, plan B, cogemos alguno que caben en la vaca de los dos coches y se quedan el resto en el remolque.



Así seguimos en ruta hasta llegar por la noche, justito, justito al albergue en que nos hospedamos en Sepúlveda. Allí encontramos al resto del grupo, que hace rato que han llegado y nos esperan para cenar. Que bueno, encontrar casa y cena caliente esperando despues del dia de viaje y tropiezos. Pero nada, no hay como tener a gente como la que hay en la sección de kayak, que en positividad y ganas,.. buff¡¡¡ no nos gana nadie!!! Mientras cenamos, se habla de como el sabado y domingo podriamos repartir los caiacs de que disponemos, o alquilar si hace falta alguno.

Viernes Santo: estaba programada la salida en kayak con una de las empresas que pueden navegar en la zona del Parque Natural de Hoces de Duratón, por lo que no hay problema, nos presentamos allí a las 10:30 de la mañana,tras desayunar en el albergue. Mientras se hacen los preparativos para llevarnos hasta el punto de embarque, nos deleitan con unas torrijas caseras típicas de la zona. Hace mucho frio, pero soleado. El punto de embarque se encuentra escondido,  tras recorrer una bajada arenosa de desnivel importante, que nos hace pensar rapidamente en lo difícil que debe haber sido llevar los caiacs hasta el punto del que salimos.






Nos acompaña un guia, Alberto, que nos explica durante el recorrido lo que vemos, es impresionante, la cantidad de buitres leonados posados en las paredes, son majestuosos, imponentes volando y graciosamente patosos "caminando". El Parque Natural es una reserva de aves, nos explica como se comportan estas aves, sus paradas en las "buitreras", tambien vemos alimoches, e incluso con prismáticos pudimos ver pinturas rupestres en una de las cuevas.



Es impresionante como surca el rio paredones verticales y como da forma a estas paredes en zig zag, formando meandros que desde la perspectiva del agua no se observa en su totalidad, pero que durante la excursión a pie que realizamos por la tarde hasta la ermita románica de San Frutos, nos impresionó muchísimo mas si cabe descubrir estas formas sinuosas del rio.


Para finalizar la actividad, nada como un buen lechal al horno fantásticamente cocinado en un restaurante de la zona.


Sabado Santo: nos repartimos en dos grupos, un grupo se dirige con los kayaks hacia el Embalse de las Vencias, y otro grupo realiza un treking por el Parque Natural.

 

Hoy el tiempo no nos favorece, además del frio está nublado y empieza a llover. Bien preparados en material y con un potente tentempie, nos enfundamos en los kayaks y al agua. Es un embalse, no muy grande pero no por ello nos deja de impresionar, las paredes que nos lo van "mostrando", se hayan repletas de buitreras y nidos, al girar la segunda curva se nos perfila en el cielo, en lo alto de las paredes, un montón de "diminutas" siluetas" posadas,..al acercarnos por el agua, poco antes de llegar se lanzan al vuelo bien bien, una treintena de buitres leonados, majestuosos, desplegando toda su envergadura ante nuestros ojos. Llueve bastante, y sigue lloviendo.




Llegamos al final del pantano y paramos bajo un cobertizo de un bar cerrado en estas fechas, junto a unos pescadores que tambien se han resguardado allí. Mientras esperamos que amaine un poco, nos recuperamos con un buen caldito caliente y
el "pequeño" picoteo de los piragüistas. Tras un descanso, retomamos el camino de vuelta hasta el punto de partida.

Domingo de Pascua: hoy sigue haciendo mucho frio, pero,...no llueve y  no nos va a impedir seguir con el plan. Volvemos a dividirnos en dos grupos: un grupo se deleita con el acceso a la ruta a pie del Parque Natural alrededor de la Villa de Sepúlveda y el grupo de kayak se dirige a "explorar" el trozo de rio Duratón anterior al Embalse de las Vencias. Embarcamos en un punto accesible y con el soporte de Emilio y su furgoneta que nos esperaría en el punto final del recorrido. Pinta bien, el rio suena alegre y divertido, lleva agua suficiente para navegar y no quedarnos parados, la corriente nos va empujando y empezamos a encontrar curva a derecha e izquierda zigzagueando y cogiendo velocidad, a nuestros caiacs les va todo¡ y a nosotros¡¡¡, es emocionante, sobre todo cuando empieza a ponerse un poco mas dificil por estar el rio muy "tapado" por arboles caidos sobre el rio, y por ( como no¡) los pescadores que nos encontramos a ambos lados del rio y cuyos saludos amigables nos alegran los oidos,... ejem,... los arboles no pueden con nosotros,..  y los pescadores casi,..pero tampoco. Al final puede mas la corriente que nuestras ganas y tras girar una curva con dificultades y algún vuelco nos decidimos a parar y dejar el Duratón en paz,... hasta la pròxima claro.




Lunes de Pascua: no toca otra mas que recoger y volver cada uno a su casa. El balance es muy positivo, la organización, improvisación, la compañia genial, las ganas de la gente por disfrutar del caiac, la combinación con el turismo en una zona desconocida para la mayoria de nosotros, la gastronomía, todo,.. todo,.. como siempre nos deja con ganas de volver a repetir, sobre todo de ¡¡mas kayak¡¡


Texto @scensión  y fotos Carles

divendres, 7 de maig de 2010

Piada de la sortida a la Serra d'Irta

El passat cap de setmana 1 i 2 de maig  ens hem retrobat un cop més un gran nombre de caiaquistes de diferent procedència, uns amb molta experiència, d’altres no tant, però tots/es amb moltes ganes de palejar amb companyia, passar una bona estona i gaudir d’aquest entorn diferent “La Serra d’Irta “.





La logística d’anar amb caiac és ben complicada però tots/es ens organitzem força bé... Roba de recanvi per si tenim una bona remullada, per si plou o fa fred, menjar, cordes, salvavides... Tot fa el seu servei i tot és necessari. Així doncs ens preparem per la nostra aventura particular ben equipats i amb moltes ganes.

Abans de res cal deixar un parell de cotxes al final del recorregut per a després recollir-nos i fer el retorn amb tot el material carregat. El Santi estrena “furgo” i com sempre ens demostra l’agilitat i ens marca un bon ritme per no endarrerir-nos i preveu sempre les inclemències del temps.
També tenim el gust i plaer que ens acompanyi un gran caiaquista, autor d’un llibre molt interessant  “ CAIAC DE MAR” amb grans experiències recorregudes arreu del món, el Sr. JAVIER  KNORR.

1r dia - Sortim de PEÑISCOLA i comença la nostra aventura, el mar com una bassa d’oli i iniciem el nostre recorregut per aquesta costa de Castelló. Dona gust palejar ja que aquesta calma del mar ens permet veure les transparències del fons marí i la primavera es fa notar per la gran quantitat de pol•len que trobem a la superfície.



 El paisatge diferent, potser al principi una mica urbanitzat però a mida que anem fent camí ens adintrem en una costa més bonica plena de contrastos, on admirem grans roques i on els més valents poden gaudir entrant amb el caiac dins de les coves que anem trobant. El mar està tranquil i permet converses entre nosaltres tot palejant i compartint aquest esport que ens uneix i hem trobat bons amics.



Una parada per menjar i retrobar les forces perdudes encara amb sol i pocs núvols i tornem a seguir el nostre itinerari tot observant que el paisatge ara és ben diferent amb més espais verds, més verge, unes platges rocoses i algun pescador que ens fa mala cara quan passem tot respectant certa distància.
El temps fa un gran canvi. Primer són quatre gotes i tots seguim palejant i gaudint ben relaxats, observant, sentint el so de l’aigua rodejats de gotes i esquitxades però,  progressivament la tempesta es fa més intensa i  passem a sentir uns trons i algun llamp que ens fa accelerar el ritme i preocupar-nos per arribar aviat al nostre destí del primer dia  ALCOSSEBRE. Hem fet aproximadament uns 17km..


Ver mapa más grande

Ara toca recollida del material i anar amb els cotxes ben carregats cap el Camping Ribamar. Ens trobem amb una bona sorpresa ja que tenim uns bungalows molt confortables, més aviat nous i que ben segur gaudirem amb el cansament que portem i la gana que tenim. El sopar ens el preparen els masovers, un plat calent va de meravella!



Tot seguit es retrobem per a conversar plegats i escoltar al nostre company Javier Knorr que ens explica part de les seves experiències, vivències i ens permet preguntar-li dubtes que tenim sobre la propera aventura d’aquest estiu a la secció “Groenlàndia amb caiac”.
La nit és farcida d’estels i ara sí...sense pluja.

2n dia -  Esmorzar al camping i ja amb els respectius cotxes ens dirigim al nostre destí per a sortir amb els caiacs  d’ OROPESA.
La gent que hi ha a la platja ens observa a nosaltres i d’altres posen el nas per dins dels caiacs i algun  avi ens pregunta si estem fent una cursa.



El dia és radiant i la mar en calma. Aquí ja el paisatge és una mica més urbanitzat però trobem restes d’edificacions antigues (torres de vigilància) ben conservades i seguim gaudint d’un dia tranquil i d’un paisatge característic de la zona, costa plena d’espais verds, gavines com reines de les roques...



Com ja tenim un bon ritme arribem aviat a BENICASIN el nostre destí, on retrobarem forces i on cal menjar una mica,.
Els més valents i valentes fan el seu primer bany d’aquest any.
Ara ens toca tornar d’on hem vingut i caiacs a l’aigua cap a OROPESA on acabarem aquesta sortida.

Quan anem palejant i anem mar endins ja notem que el mar ja no és tant plàcid i tranquil com abans. Fa més vent i comença el marejol.
Per aquest motiu costa palejar amb lleugeresa i l’esforç es fa extensible a tot el grup, decidim doncs ja recollir-nos en una platja propera on hi han els cotxes i anar caminant a buscar-los.
Cal dir que dins del grup hi ha gent excel•lent que es preocupa i ens ajuda molt tant físicament com anímicament quan manquen forces i ja tenim ganes d’arribar.
“Tots a terra” i recollida de materials i caiacs.



Encara ens queden ganes per anar a una bona terrassa i prendre un refresc per acabar de  comentar la sortida i els anècdotes entre rialles.

Fins la propera amics!!

Neus Mataix

P.D: Al final nos juntamos 22 kayakistas, además de los miembros de la AEC estaban con nosotros los compañeros de Vilareal (Carlos y Celia) y Cambrils (Chus). También podéis consultar la reseña y fotos de Carlos en su blog Diario de Kayak, y todas las fotos de Neus y Carles en feisbuk.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Serra d'Irta (Castelló)

1 i 2 de maig de 2010

Us proposem un recorregut per la Serra d’irta, en una època del any que de ben segur podrem disfrutar de la natura amb tranquil.litat. La serra d’Irta és plena de penya-segats i cales on podrem gaudir de ben segur de la activitat del caiac. Ademés, aprofitarem per posar en pràctica els coneixements apresos en el Taller pràctic de navegació i planificació mareal, per tal de planificar les sortides.



PROGRAMA
Dissabte:  Navegarem de Penyscola a Alcossebre. El recorregut será de uns 20 km per la costa del parc Natural de la Serra d’Irta. Per la nit, comodament instalats a un bungalow del camping, revisarem les planificacions fetes i podrem resoldre els possible dubtes.

Diumenge: Farem el recorregut pels penyasegats de la Renegá sortint d’Oropesa, per arribar a Benicàssim i tornar a Oropesa, amb un recorregut de uns 14 km.

Data: 1-2 de maig de 2010
Reunió Informativa: 29 d'abril de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dilluns, 8 de març de 2010

Embassament de El Grado

Abans de les vacances de Setmana Santa, farem una sortida que de ben segur no oblidarem, al embassament de “El Grado” visitant els seus racons mes encisadors.


PROGRAMA
Dissabte: Sortirem de matí de Barcelona cap al El Grado, i navegarem amb els caiacs fent un recorregut per
una de les dos meitats del embassament. Podrem veure racons bonics en un recorregut de dificultat mitjana-baixa.

Diumenge: Farem el recorregut per “la segona meitat”, i entrarem per una de les tres branques que fa l’embassament, una sortida força interessant, amb una dificultat també assequible (mitjana-baixa) que paga la pena.

Data: 13-14 de març de 2010
Reunió Informativa: 11 de març de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dimecres, 3 de febrer de 2010

Delta del Ebre

Es tracta de un recorregut combinat per mar i riu pel Parc natural del Delta del Ebre, on podrem gaudir de la Natura, les aus, els arrossars, i els aiguamolls.



 
PROGRAMA
Dissabte
Sortirem de matí de Barcelona cap al Delta del riu Ebre, i navegarem amb els caiacs fent un recorregut a la Illa de Buda. Es tracta de la illa més gran de Catalunya, és d’origen fluvial i es troba just a la desembocadura, per tant el recorregut será combinat entre mar i riu, i en total serán uns 15 km de recorregut.

Diumenge
Farem el recorregut per la Badia dels Alfacs, passant pel braç del Delte del Ebre (El trabucador) fins la punta del Fangar, i la Torre de Sant Joan. En total serán uns 15-18 km de recorregut.



Data: 13-14 de febrer de 2010
Reunió Informativa: 11 de febrer de 2010 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC

dilluns, 11 de gener de 2010

Sortida de caiac al Tajo, Pont de la Purissima

El dies 5, 6 i 7 del passat desembre de 2009 vam arribar fins a Sacedón, al Embassament de El Bolarque (Guadalajara), per fer una sortida per a conèixer aquesta zona.





Ver mapa más grande


Desprès de deixar els vehicles amb una mena de “platjeta” vora el aigua, després de haver fet una mossegada mentres descarregàvem els caiacs i preparàvem tot el material, vam navegar  cap el lloc d’acampada. Durant el trajecte vam poder veure cormorans, ànecs i algun voltor, i vam poder gaudir del paisatge, tot i que el fred era “contundent” per dir alguna cosa, i vam poder arribar al lloc de acampada.




Vam muntar les tendes i preparar un foc controlat que ens va revifar a tots,  i durant el sopar vam tornar a recordar que tenim “massa mentalitat de muntanya” a l’hora de portar el menjar, ja que vam passar amb uns espaguetis “de sobre” i embotits, cosa amb poc de pes,  mentres altres, amb molta més carrera de caiac, saben que pots muntar un “bon tiberi”, ja que en el caiac, el factor de pes no és tan determinant com a la muntanya. I evidentment, el cremat d’en Santi, que no podia faltar.




El dia següent vam fer un recorregut que incloïa una cova de grans dimensions, a més dels amics pescadors que anaven trobant pel camí.




Finalment vam atracar amb un lloc on la Natura i la obra del ésser humà es barrejaven…una ermita que en comunió amb la roca, feia que el lloc fos ideal per parar. Allà sens va unir el nostre amic Emilio, que va tenir un paper molt important al final de aquesta aventura.







Uns quanta agosarats vam continuar l’aventura per tal de arribar a un pont. Després, ens esperaria el sopar de germanor, amb les xerrades i a dormir.









El tercer dia, plujós, fred, desmuntem el campament i comencem el retorn, amb una paradeta molt especial amb uns pescadors. L’arribada a la platja on teníem els cotxes va ser espectacular, pel fet de que no vaig calcular bé l’arribada, sort que tot va quedar en un ensurt, ja que l’aigua estava ben ben freda…




La sortida dels cotxes de la platgeta va ser digna de un  “Dakar”, i com he dit abans, gracies a l’Emilio que va aconseguir treure la furgona i el remolc d’uns camins enfangats. Ens vam retrobar després a “Casa Goyo”, al poble de Alcocer, on ens van recomanar tenir compte amb les raciones….Aviat vam saber perquè. Les racions eren dignes de “Pedro Picapiedra”!!! Amb l’estómac bén ple vam tornar cap a Barcelona.

Des de aquestes humils  línees vull donar una salutació molt carinyosa a tots i totes els participants i, especialment, a Emilio i el seu “Land Rover”.


De Bolarque 2009


Ramón Redó