El dies 5, 6 i 7 del passat desembre de 2009 vam arribar fins a Sacedón, al Embassament de El Bolarque (Guadalajara), per fer una sortida per a conèixer aquesta zona.
Ver mapa más grande
Desprès de deixar els vehicles amb una mena de “platjeta” vora el aigua, després de haver fet una mossegada mentres descarregàvem els caiacs i preparàvem tot el material, vam navegar cap el lloc d’acampada. Durant el trajecte vam poder veure cormorans, ànecs i algun voltor, i vam poder gaudir del paisatge, tot i que el fred era “contundent” per dir alguna cosa, i vam poder arribar al lloc de acampada.
Vam muntar les tendes i preparar un foc controlat que ens va revifar a tots, i durant el sopar vam tornar a recordar que tenim “massa mentalitat de muntanya” a l’hora de portar el menjar, ja que vam passar amb uns espaguetis “de sobre” i embotits, cosa amb poc de pes, mentres altres, amb molta més carrera de caiac, saben que pots muntar un “bon tiberi”, ja que en el caiac, el factor de pes no és tan determinant com a la muntanya. I evidentment, el cremat d’en Santi, que no podia faltar.
El dia següent vam fer un recorregut que incloïa una cova de grans dimensions, a més dels amics pescadors que anaven trobant pel camí.
Finalment vam atracar amb un lloc on la Natura i la obra del ésser humà es barrejaven…una ermita que en comunió amb la roca, feia que el lloc fos ideal per parar. Allà sens va unir el nostre amic Emilio, que va tenir un paper molt important al final de aquesta aventura.
Uns quanta agosarats vam continuar l’aventura per tal de arribar a un pont. Després, ens esperaria el sopar de germanor, amb les xerrades i a dormir.
El tercer dia, plujós, fred, desmuntem el campament i comencem el retorn, amb una paradeta molt especial amb uns pescadors. L’arribada a la platja on teníem els cotxes va ser espectacular, pel fet de que no vaig calcular bé l’arribada, sort que tot va quedar en un ensurt, ja que l’aigua estava ben ben freda…
La sortida dels cotxes de la platgeta va ser digna de un “Dakar”, i com he dit abans, gracies a l’Emilio que va aconseguir treure la furgona i el remolc d’uns camins enfangats. Ens vam retrobar després a “Casa Goyo”, al poble de Alcocer, on ens van recomanar tenir compte amb les raciones….Aviat vam saber perquè. Les racions eren dignes de “Pedro Picapiedra”!!! Amb l’estómac bén ple vam tornar cap a Barcelona.
Des de aquestes humils línees vull donar una salutació molt carinyosa a tots i totes els participants i, especialment, a Emilio i el seu “Land Rover”.
 |
| De Bolarque 2009 |
Ramón Redó
