dilluns, 14 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
Calendario de actividades del 2010
Ha sido incorporado, al calendario presentado al final de este blog, el borrador de las actividades de la sección de Caiac de la AEC para el año 2010.
Recordar que este calendario se ira confirmando y concretando trimestralmente.
Para el mes de agosto actualmente hay 4 propuestas: Groenlandia, Islandia, Noruega y/o Galicia. Estas propuestas se iran concretando en los proximos meses en función de la gente que quiera implicarse en cadauna.
Evaristo Quiroga
Recordar que este calendario se ira confirmando y concretando trimestralmente.
Para el mes de agosto actualmente hay 4 propuestas: Groenlandia, Islandia, Noruega y/o Galicia. Estas propuestas se iran concretando en los proximos meses en función de la gente que quiera implicarse en cadauna.
Evaristo Quiroga
dilluns, 23 de novembre del 2009
Recorregut pel Tajo (Guadalajara)
5-6-7 Desembre 2009
Es tracta de un recorregut per aigües tranquil.les, on podrem gaudir de la Natura, per una zona del riu Tajo rodejada de congosts.
PROGRAMA
Dissabte: sortirem de matí de Barcelona cap al riu Tajo a Guadalajara, a la zona de El bolarque. Navegarem amb els caiacs unes 3 hores efectives de rem i acamparem (acampada lliure).
Diumenge: farem el recorregut per un braç del riu, desde on podrem gaudir de tota la natura, a través dels congosts del riu. El recorregut será de unes 5 hores efectives de rem. Tornarem a la zona d’acampada on podrem descansar i recordar totes les experiències del día.
Dilluns: recollirem el campament i tornarem cap als vehicles. Tindrem temps de fer una petita excursió a un castell (3 hores efectives de rem). Per finalitzar la jornada, ens esperará un dinar de germanor i després tornarem cap a casa.
Data: 5-6-7 de desembre de 2009
Reunió Informativa: 3 de desembre de 2009 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
divendres, 20 de novembre del 2009
Projecció audiovisual expedició a Grècia
 |
El proper dimecres 25 de novembre es projectara, al local de la Agrupació Excursionista Catalunya, l'audiovisual de l'expedició "Volta en caiac a l'illa grega de Zakynthos".
Com a primer tast, podeu tornar a llegir l'article que va escriure la Diana.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Biblioteca de la sección: suscripciones a revistas
Por fin han llegado los primeros números de nuestras suscripciones a las revistas Sea Kayaker y Ocean Paddler
Como recordareis, hace un par de meses, la sección decidió suscribirse a varias revistas internacionales de calidad sobre el kayak de mar, ya que carecemos de revistas nacionales. Las elegidas fuero la americana "Sea Kayaker" y la británica "Ocean Paddler", ambas en la lengua de Shakespeare.
En sus respectivas paginas web (enlazadas en el subtitulo) podeis encontrar gran cantidad de información e, incluso, numeros atrasados en versión pdf descargables, para ir abriendo boca.
Si queréis consultar los contenidos de las revistas clikear los enlaces de las revistas.
Sea Kayaker nº132
Sea Kayaker nº 133
Ocean Paddler nº 17
Ademas también se han adquiridos varios numeros de la revista francesa Canoë Kayak Magazine. Esta revista bimensual es de kayak en general (rio, competición) con solo algún articulo suelto de kayak de mar, pero anualmente publican un monografico veraniego dedicado al KDM. Hemos adquirido los ultimos 5 especiales, uno de ellos incluso trae un DVD sobre tecnica.
Canoë Kayak Maganize HS Mer nº19
Canoë Kayak Magazine nº 20
Canoë Kayak Magazine nº 21
Canoë Kayak Magazine nº22
Canoë Kayak Magazine nº23
Por ultimo, recordar que la sección también se ha suscrito a la versión Pro de la web WINDGURU, para facilitar la planificación de nuestras salidas.
Evaristo Quiroga
Como recordareis, hace un par de meses, la sección decidió suscribirse a varias revistas internacionales de calidad sobre el kayak de mar, ya que carecemos de revistas nacionales. Las elegidas fuero la americana "Sea Kayaker" y la británica "Ocean Paddler", ambas en la lengua de Shakespeare.
En sus respectivas paginas web (enlazadas en el subtitulo) podeis encontrar gran cantidad de información e, incluso, numeros atrasados en versión pdf descargables, para ir abriendo boca.
Si queréis consultar los contenidos de las revistas clikear los enlaces de las revistas.
Sea Kayaker nº132
Sea Kayaker nº 133
Ocean Paddler nº 17
Ademas también se han adquiridos varios numeros de la revista francesa Canoë Kayak Magazine. Esta revista bimensual es de kayak en general (rio, competición) con solo algún articulo suelto de kayak de mar, pero anualmente publican un monografico veraniego dedicado al KDM. Hemos adquirido los ultimos 5 especiales, uno de ellos incluso trae un DVD sobre tecnica.
Canoë Kayak Maganize HS Mer nº19
Canoë Kayak Magazine nº 20
Canoë Kayak Magazine nº 21
Canoë Kayak Magazine nº22
Canoë Kayak Magazine nº23
Por ultimo, recordar que la sección también se ha suscrito a la versión Pro de la web WINDGURU, para facilitar la planificación de nuestras salidas.
Evaristo Quiroga
dijous, 12 de novembre del 2009
Costa Daurada: l'Ametlla - l'Ampolla
Aquest mes tenim previst escapar-nos a la Costa Daurada. L’idea inicial es fer el trajecte de l’Ametlla a l’Ampolla.
Qui vol gaudir del mar a l’hivern? Encara que ja a arribat el fred, el sol segur que ens acompanya!
Data: 22 de novembre de 2009
Reunió Informativa: 19 de novembre de 2009 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
Qui vol gaudir del mar a l’hivern? Encara que ja a arribat el fred, el sol segur que ens acompanya!
Data: 22 de novembre de 2009
Reunió Informativa: 19 de novembre de 2009 a les 20:00
Informació i inscripcions: Secretaria de l'AEC
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Amanecer Bañera de la Rusa - Costa Brava - Cataluña
Esta imágen no perdono el no compartirla ... es uno de los despertares mñas bellos que me ha dado la vida ... esa mañana la luz era mágica ... si esto captó una cámara ... os imaginas qué captó la mirada, la mente y el espíritu ?
Atardecer en Formentera - Caló des Mort
Panorámica de los que en la Salida a Formentera íbamos por el agua !!!
dijous, 22 d’octubre del 2009
Somnis d’un ésser amfibi
Aquell esquirol que em mira encuriosit, rossegant una pinya, no sap que estic fent bivac i m’estic despertant amb les primeres llums del dia. Alguns dels meus companys, dins les tendes, també sembla que rosseguin algun somni feixuc. És aquella hora del matí que tan bé s’està tapat i no volem obrir els ulls abraçats a la mandra.
Són els moments per recordar el que vaig fer el dia abans i endevinar el d’avui. Em venen de sobte les sensacions i les imatges dels companys navegant en lentitud, sense soroll i sense pressa, endinsant-nos en el paisatge, progressant dins una postal.
“En el mar, seguint la línia de la costa. En la sinuositat del riu o en la treballada amplitud dels embassaments, aquest és un esport solitari, en canvi, vaig sempre en companyia. Còmodament assentat, protegit i amb els teus propis pensaments traduint les sensacions que reps dels paisatges, atures els ulls àvids en aquells punts que et criden més l’atenció. Ara vas davant i no veus ningú. Estàs ben sol, desprès d’una estona et trobes amb els companys amb els que afirmes allò que estàs vivint, no estàs somiant. Els moviments amb la pala ja fa estona que els fas inconscientment i només estàs pendent de gaudir del paisatge.
Vaig damunt d’un estri que t’ajuda a superar l’agressivitat del medi. En canvi, quan comences a passejar tot sembla pensat per no desfer la quietud de l’aigua o de trencar aquella onada amb una suavitat del gronxador. Amb la llum de la tarda, serena, l’aigua es solidifica i es converteix en un mirall. En aquell moment gaudeixes de dos paisatges, el real i el que es reflexa. Absorbit per l’entorn, marejat, per moments sembla que estic passejant enmig del cel esquivant els núvols.
Els paisatge és inoblidable i en canvi sempre la supera la següent sortida a on s’hi afegeix una nova paleta de colors de la tardor, aquell poblat amagat darrera d’un penya-segat o aquella cala de la Costa Brava que no havies vist mai. Les gavines em deixen veure els seus caus segures del meu lliscar sense aturador i els peixos saltironegen al davant. A muntanya, els voltors i les àligues ens miren encuriosits des de les altures.
En Santi amatent a tot el que passa ens anima i ens instrueix en no aixecar tan la pala o ampliar el seu recorregut dins de l’aigua, aprofitant millor el nostre petit esforç.
Soc un ésser amfibi capaç de lliscar per damunt de l’aigua i a la vegada aturar-me en aquella cala solitària traient les cames que em permeten trepitjar la sorra calenta o pujar a dalt d’aquell castell o visitar aquella ermita dins d’aquella Balma immensa. Anem a cercar queviures als pobles i masies que trobem pel camí i saben de la nostre sort i els expliquem el que hem vist, d’on venim i qui som.
Amb aquest enginy he conegut altres cultures i he sentit parles estranyes que sempre les voldré guardar en el record.
Quan arribem al lloc de campament l’activitat és frenètica. Treure els caiacs de l’aigua, i tot el material personal de roba i menjar. En poca estona les condicions temperatura canviaran i ens hem d’abrigar . Els més valents es llencen a l’aigua en un desig que duien tanta estona dintre que no l’han pogut reprimir més. Comencem a preparar l’habitat que ens acollirà durant tota la nit. Quan la foscor ens envolta i ja em sopat, és el moment que el Xavi prepara el cremat en habitual cerimònia i tots esperem veure, una vegada més, la cascada de foc blavós. L’acompanyem amb els comentaris de les concorregudes sobretaules que sempre fem desprès de sopar. Aquests darrers dies comença a fer fred i desafiants, escalfats els uns amb els altres, la fem petar, cantem i ens petem de riure. El cant de l’òliba ens marca que la nit ja es ven present i cal aprofitar-la per descansar.”
En aquests moments del matí, la llum comença a ser mes intensa. Els ocells inicien la seva cantarella, recordant que els sol ja està sortint i comencen a cercar l’aigua i el menjar amb una activitat frenètica. Per moments, em torna a venir aquella mandra però, les ganes de prendre un cafè, em fan definitivament llevar-me.
Secció de Caiac
Són els moments per recordar el que vaig fer el dia abans i endevinar el d’avui. Em venen de sobte les sensacions i les imatges dels companys navegant en lentitud, sense soroll i sense pressa, endinsant-nos en el paisatge, progressant dins una postal.
“En el mar, seguint la línia de la costa. En la sinuositat del riu o en la treballada amplitud dels embassaments, aquest és un esport solitari, en canvi, vaig sempre en companyia. Còmodament assentat, protegit i amb els teus propis pensaments traduint les sensacions que reps dels paisatges, atures els ulls àvids en aquells punts que et criden més l’atenció. Ara vas davant i no veus ningú. Estàs ben sol, desprès d’una estona et trobes amb els companys amb els que afirmes allò que estàs vivint, no estàs somiant. Els moviments amb la pala ja fa estona que els fas inconscientment i només estàs pendent de gaudir del paisatge.
Vaig damunt d’un estri que t’ajuda a superar l’agressivitat del medi. En canvi, quan comences a passejar tot sembla pensat per no desfer la quietud de l’aigua o de trencar aquella onada amb una suavitat del gronxador. Amb la llum de la tarda, serena, l’aigua es solidifica i es converteix en un mirall. En aquell moment gaudeixes de dos paisatges, el real i el que es reflexa. Absorbit per l’entorn, marejat, per moments sembla que estic passejant enmig del cel esquivant els núvols.
Els paisatge és inoblidable i en canvi sempre la supera la següent sortida a on s’hi afegeix una nova paleta de colors de la tardor, aquell poblat amagat darrera d’un penya-segat o aquella cala de la Costa Brava que no havies vist mai. Les gavines em deixen veure els seus caus segures del meu lliscar sense aturador i els peixos saltironegen al davant. A muntanya, els voltors i les àligues ens miren encuriosits des de les altures.
En Santi amatent a tot el que passa ens anima i ens instrueix en no aixecar tan la pala o ampliar el seu recorregut dins de l’aigua, aprofitant millor el nostre petit esforç.
Soc un ésser amfibi capaç de lliscar per damunt de l’aigua i a la vegada aturar-me en aquella cala solitària traient les cames que em permeten trepitjar la sorra calenta o pujar a dalt d’aquell castell o visitar aquella ermita dins d’aquella Balma immensa. Anem a cercar queviures als pobles i masies que trobem pel camí i saben de la nostre sort i els expliquem el que hem vist, d’on venim i qui som.
Amb aquest enginy he conegut altres cultures i he sentit parles estranyes que sempre les voldré guardar en el record.
Quan arribem al lloc de campament l’activitat és frenètica. Treure els caiacs de l’aigua, i tot el material personal de roba i menjar. En poca estona les condicions temperatura canviaran i ens hem d’abrigar . Els més valents es llencen a l’aigua en un desig que duien tanta estona dintre que no l’han pogut reprimir més. Comencem a preparar l’habitat que ens acollirà durant tota la nit. Quan la foscor ens envolta i ja em sopat, és el moment que el Xavi prepara el cremat en habitual cerimònia i tots esperem veure, una vegada més, la cascada de foc blavós. L’acompanyem amb els comentaris de les concorregudes sobretaules que sempre fem desprès de sopar. Aquests darrers dies comença a fer fred i desafiants, escalfats els uns amb els altres, la fem petar, cantem i ens petem de riure. El cant de l’òliba ens marca que la nit ja es ven present i cal aprofitar-la per descansar.”
En aquests moments del matí, la llum comença a ser mes intensa. Els ocells inicien la seva cantarella, recordant que els sol ja està sortint i comencen a cercar l’aigua i el menjar amb una activitat frenètica. Per moments, em torna a venir aquella mandra però, les ganes de prendre un cafè, em fan definitivament llevar-me.
Secció de Caiac
Sortida al Pantà d'Alcantara
Relat de la sortida de Setmana Santa 2007 al Pantà d'Alcantara a Càceres.
La secció de caiac ha estat durant la setmana santa practicant l’activitat a la província de Càceres. Els dos primers dies vam navegar per les aigües de l’embassament d’Alcántara, un pantà situat a la conca del riu Tajo i que fou construït al 1969. Molts de vosaltres el coneixereu perquè travessa Monfragüe, recentment declarat Parc Nacional. La travessa que havíem programat inicialment vam haver de modificar-la, ja que, per recomanació d’un guarda forestal, la nostra activitat podia pertorbar la nidificació d’espècies vulnerables com l’aufrany i la cigonya negra, aquesta última en perill d’extinció. Val a dir que l’àrea no estava senyalitzada. Tot i que això suposava canviar tots els nostres plans, no ens vam deixar desanimar, i els 19 components del grup ràpidament vam decidir baixar riu avall, això sí, en vehicles.
L’últim dia vam despertar amb l’olor de la xocolata desfeta que Anna i Santi havien preparat per celebrar l’aniversari de Laura (l’hauríeu de veure portant el caiac amb només 13 anys!). Després d’agafar energies, ens vam dirigir cap al pantà de Gabriel y Galán, al nord de la província de Càceres, una zona de singular bellesa. Només disposàvem d’un dia i vam embarcar-nos cap a la vila de Granadilla, una autèntica meravella, que li va fer valer la declaració al 1980 de Conjunt històric-artístic. Actualment forma part d’un programa interministerial de Pobles abandonats, ja que amb motiu de la construcció de la presa als anys 50, la vila fou desallotjada. Tot apuntava a un lloc tranquil, aïllat de la civilització. Així que vam deixar els caiacs a la part posterior de la vila emmurallada i, en complet silenci, vam vorejar la muralla fins arribar a l’entrada del recinte. Per a la nostra sorpresa vam trobar un munt de cotxes i visitants i, és clar, no vam passar desapercebuts, doncs era diumenge i nosaltres vestits de caiaquistes!. Vam passejar pels carrerons empedrats i vam pujar al castell del segle XV, des de la torre del qual teníem una fantàstica panoràmica, amb la serra de Gredos nevada al fons. Abans de què vinguessin més núvols vam iniciar la tornada i ens vam acomiadar de Càceres amb un agradable passejada sota una fina pluja.
La secció de caiac ha estat durant la setmana santa practicant l’activitat a la província de Càceres. Els dos primers dies vam navegar per les aigües de l’embassament d’Alcántara, un pantà situat a la conca del riu Tajo i que fou construït al 1969. Molts de vosaltres el coneixereu perquè travessa Monfragüe, recentment declarat Parc Nacional. La travessa que havíem programat inicialment vam haver de modificar-la, ja que, per recomanació d’un guarda forestal, la nostra activitat podia pertorbar la nidificació d’espècies vulnerables com l’aufrany i la cigonya negra, aquesta última en perill d’extinció. Val a dir que l’àrea no estava senyalitzada. Tot i que això suposava canviar tots els nostres plans, no ens vam deixar desanimar, i els 19 components del grup ràpidament vam decidir baixar riu avall, això sí, en vehicles.
El segon dia vam navegar des de Tajomar riu amunt, on vam poder gaudir d’un paisatge molt poc transformat per l’acció de l’home, doncs els forts pendents a banda i banda del pantà fan difícil el seu ús agrícola. El bosc de ribera està molt ben conservat, amb abundància d’alzines i sureres. El vent en contra que vam trobar al començament va alentir la marxa i duplicar el nostre esforç, però l’aparició d’un parella de cigonya negre, tan estranya de veure per les nostres contrades, els voltors i algun milà va alleugerir el nostre cansament. La part més interessant de l’excursió la vam trobar en un dels braços que conformen el pantà on, més arrecerats del vent, vam navegar sobre aigües totalment tranquil·les i, a més, alguns membres del grup van poder veure un cérvol i tortugues!
L’últim dia vam despertar amb l’olor de la xocolata desfeta que Anna i Santi havien preparat per celebrar l’aniversari de Laura (l’hauríeu de veure portant el caiac amb només 13 anys!). Després d’agafar energies, ens vam dirigir cap al pantà de Gabriel y Galán, al nord de la província de Càceres, una zona de singular bellesa. Només disposàvem d’un dia i vam embarcar-nos cap a la vila de Granadilla, una autèntica meravella, que li va fer valer la declaració al 1980 de Conjunt històric-artístic. Actualment forma part d’un programa interministerial de Pobles abandonats, ja que amb motiu de la construcció de la presa als anys 50, la vila fou desallotjada. Tot apuntava a un lloc tranquil, aïllat de la civilització. Així que vam deixar els caiacs a la part posterior de la vila emmurallada i, en complet silenci, vam vorejar la muralla fins arribar a l’entrada del recinte. Per a la nostra sorpresa vam trobar un munt de cotxes i visitants i, és clar, no vam passar desapercebuts, doncs era diumenge i nosaltres vestits de caiaquistes!. Vam passejar pels carrerons empedrats i vam pujar al castell del segle XV, des de la torre del qual teníem una fantàstica panoràmica, amb la serra de Gredos nevada al fons. Abans de què vinguessin més núvols vam iniciar la tornada i ens vam acomiadar de Càceres amb un agradable passejada sota una fina pluja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)